El repic dels segons (Equívocs)

Un relat de: EmmaThessaM

De sobte veus que, tot el què volies fer, ja no té sentit i... Digues-me, amic meu, llavors... Què et queda? Què queda de les nits en blanc? De les hores malgastades?

De mi?

Què queda de mi quan els meus somnis ja no són els meus somnis, quan els somnis ja no són res més que fum que esvaeixen les hores, els minuts... Els segons... Tic-tac, tic-tac, tic...

No t'ha passat mai de quedar-te embadalit mirant les agulles d'un rellotge? Jo m'he passat hores veient passar les hores... Per què és el temps si no per malgastar-lo? Per perdre'l? Per desaprofitar-lo? Per destinar-lo a tasques que no tenen cap sentit? Per...?

Ja no... Si us plau... Pel què més vulguis. No em diguis que estic equivocada. No m'intentis convèncer de què no tinc raó.

Ja no.

Deixa'm mo... Deixa'm escriure quatre paraules abans que tot s'acabi. Deixa'm viure la il·lusió que, per una vegada, estic fent el què havia d'haver fet des d'un principi: no exist... No...

No...




No vi...





Deixa-ho córrer.

Jo volia ser escriptora: tu ho saps millor que ningú. Jo volia aprendre a penjar garlandes de festa a les ments adormides de les persones; garlandes de festa, garlandes de lletres. Jo volia despertar del trànsit hipnòtic el ramat de xais que cada nit s'asseu davant del televisor i tanca els ulls del cor. Jo volia convertir el manyac en rebel i el rebel en líder d'una nova societat. Jo volia abrivar els cors d'aquells que pensen, opinen, xiuxiuegen, murmuren, creuen... D'aquells que...! D'aquells que CREUEN que, el món, pot ser millor. Jo volia...

Jo...

Jo volia escriure.

Només això.

I volia canviar el món. Volia canviar el món com si...! Com...! Com si el món es pogués canviar, collons! Com si fos un joc! Com si jo fos l'heroïna d'un conte de fades i tu el príncep que m'havia de...! De...








Salvar.



Tic-tac, tic-tac, tic...








No seré mai escriptora.








No ho he estat mai.













Adéu.



...Tac.

Comentaris

  • El recurs de l'ambigüitat[Ofensiu]
    iong txon | 12-06-2007

    o si més no una interpretació molt oberta -és la crònica d'una mort natural o d'un suïcidi?. Li escau pel tema del concurs que vas escollir. Amb un toc d'humor fi. M'agrada la manera de fer servir els punts suspensius i els espais en blanc per crear el ritme que vols donar al relat. M'ho apunto.

    i que PER MOLTS ANYS, ETM!!

l´Autor

Foto de perfil de EmmaThessaM

EmmaThessaM

23 Relats

177 Comentaris

57302 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Si vols descobrir una de les joies més preuades d'RC...
Fes clic aquí: MÉS de 1000 comentaris no poden estar equivocats ;-)



Hi havia una vegada, en un món molt molt proper, una nena sense res especial que no sabia què ser de gran. O si ho sabia...

Però no s'hi atrevia, perquè ningú no volia ser el mateix que ella quan fos gran.

Tenia un somni: escriure una història. No pretenia que fos la millor narració de la humanitat, ni la més llarga, ni tan sols la més curta. No volia fama ni diners. Només volia un lector...

Un lector que volgués llegir-la.

Però la nena va oblidar el somni i es va fer gran. I la noia va anar a la universitat. La noia va entrar en una empresa. La noia va trobar una parella amb qui compartir els problemes. La noia va ascendir a la feina. La noia es va hipotecar. La noia va tenir fills. La noia va patir per les males companyies. La noia va conèixer els fills dels seus fills. La noia va acabar de pagar la hipoteca. La noia es va morir.

I mai va escriure el llibre...

Mai va trobar el lector.

Què hauria passat si s'hi hagués atrevit?

Això, lector... Només ho saps tu.



EmmaThessaM



M'he cansat de les màscares. Aquesta sóc jo: la jo real.


Vullescriure.cat
LaLlibretaVermella.cat
TeresaSaborit.cat