ciclop

He gaudit força amb aquest poema, breu, molt breu davant la immensitat intensa de les ones, on lluiten la foscor i la llum, el crit i el silenci, la companyia i la solitud, com en la vida mateixa.
L'he gaudit i l'he rellegit per regalar-me uns moments de bona poesia!

Quina llàstima, Teresa, que el dia de la presentació del llibre érem a la mateixa sala i no vam poder intercanviar ni una paraula! Al menys, et vaig veure i sentir i ara tinc una imatge teva atresorada en la retina i una veu en la memòria recitant una dansa ben sensual.
Va ser un plaer escoltar-te en viu i en directe!

I ara t'envio una abraçada plena de vida,
Unaquimera

Dir-te que els teus poemes em semblen joies literàries. Amb molt poques paraules ens transmests idees molt profundes.
Sempre una part de nosaltres mateixos (l'ombra o el poderós inconscient) ofega la dèbil part de la consciència, aquest fràgil jo.
Un poema exel·lent!!!!!
Una forta abraçada

Teresa! has creat una gran imatge en aquesta petita capsula de paraules tan teva.
El jo,el far, l'ull de foc que naufraga en la foscor, coratjos ciclop, per conduir la soledat.....a bon port!
Quina síntesi! Et felicito! El trobo boníssim.
I gràcies per escriure!