Cendra

Un relat de: Marteta
Cada cop que obria els ulls per primera vegada al matí mirava cap a la finestra i somreia. Pensava en ell, en si qualque dia veuria el seu somriure. Pensant si li hauria contestat la carta. Cada dia observava al carter quan passava per davant casa seva, però mai deixava res per ella. Poc a poc, pasant el temps, l’esperança en aquell nosaltres tan llunyà i dolorós es va anar esfumant del seu cor. Aquells kilòmetres que els separaven cada cop feien més mal, fins i tot tenia la sensació de que s’anaven separant cada vegada més.

El seu amor no es mesurava en kilòmetres, però els seus cors ja no bategaven en un conjunt que abans era inseparable fins i tot per la llunyania. Llavors, quan la noia va perdre l’esperança, ho va perdre tot, i va deixar volar per aquella finestra la cendra de totes aquelles cartes amb absurdes promeses d’amor .

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

227 Relats

394 Comentaris

165357 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Professora de filosofia.