Cau la tardor

Un relat de: joandemataro

Ja cau la tardor.
El temps accelerat de l'estiu
s'alenteix,
al ritme que planen les fulles
que abandonen els seus arbres
en sentir-se afeblides.
No s'acomiaden, s'entreguen…
Joioses, es vesteixen de colors
i dibuixen mosaics als seus peus.

El sol s'allunya
i baixa el fred
que es barreja amb les aigües
socarrades per la canícula.
El frec enutja la natura
que s'atormenta
i es sacseja amb violència
i plora descontrolada.

Cau la tardor,
la llum perd força…
La natura entrega
els últims fruits
i , serenament, s'apaga.
Tornarà…

Cau la tardor,
lentament,
l'empeny l'hivern.


Photobucket

Comentaris

  • quants colors!![Ofensiu]
    teresa serramia | 26-09-2011

    Quantes sensacions...Quants missatges rera el llenguatge intens, vibrant, de la tardor..

    Arriba "l'adéu"....tot perfumat d'enyor..., i ens captiva!!!

    felicitats...a la lluna de Mataró.............., Fill de la poesia...JOAN...
    primaveral estiuenc..., hivernal...de tots els matisosi, melodies, olors... tonalitats.....

  • Rebo la tardor[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 25-09-2011 | Valoració: 10

    Més d'un cop he seguit l'tinerari amb la mirada de les fulles quan suaument deixen l'arbre i planegen cap a terra. És la tardor.
    Molt sensible el teu relat i el publico a la propera Botiga. Gràcies.

  • "no és veritat !!!: . .[Ofensiu]

    no ha vingut la tardor, la senyora encara està reunida amb els del Fons Monetari Internacional. No veus que estem en temps de crisis?. No es poden malgastar les fulles dels arbres, s'han d'aprofitar per una altre temporada. Aiiii que ingenu ets Joan . . . s'ha de ser més pràctic i estalviar. Les retallades ens afecten a tots. Només faltaria que les quatre estacions no participessin.Fíxe't-hi bé: veuràs que les fulles dels arbres es resisteixen a caure. Aquí o col.laborem tots o trenquem la baralla."

    ( ai. . . aquest vers em recorda a qui ja saps . . .)

  • el cicle de la natura[Ofensiu]
    liudmila | 24-09-2011 | Valoració: 10

    similar al cicle de la vida...

  • Les estacions[Ofensiu]
    Materile | 04-12-2010 | Valoració: 10

    És una poesia tota delicadesa, plena de sentiment, com totes les que fas. M'ha…
    agradat molt aquest comiat amb aquesta esperança tan segura i contundent:
    Tornarà.

    Una abraçada entrellaçada de fulles que cauen quan apareix la tador.

    Materile…

  • Alternança i opció[Ofensiu]
    Unaquimera | 01-12-2010

    Un bon joc entre parelles que s'alternen:
    l'estiu que deixa pas a la tardor,
    el sol que cedeix el poder al fred,
    la llum que perd davant la foscor,
    els fruits que deixen protagonisme a les fulles,
    la tardor que cedeix el pas a l'hivern.

    El teu poema contempla amb serenor aquesta alternança: són Coses de dos dins la natura, i nosaltres tan sols podem gaudir-les o patir-les, és la nostra opció.

    T'envio una abraçada de tardor empesa per l'hivern,
    Unaquimera

  • Esclata la tardor[Ofensiu]
    Anna Rispau | 09-11-2010 | Valoració: 10

    Amb aquest poema tan ple d'imatges meravelloses fas que esclati amb força la tardor. Els colors de les fulles, del mar i del cel.
    El caliu del foc. Tot s'atardora i nosaltres seguim el rellotge de la natura.
    En aquesta època, com en el teu poema, venç la tendresa.
    Felicitats per poder escriure aquestes joies.
    Abraçades càlides de la primavera de l'hivern.

  • "Les fulles cauen en un trist compas" (Els Pets)[Ofensiu]
    llamp! | 29-10-2010


    Ho deien els Pets en una cançó seva. En fi, m'agrada el teu poema i em recorda al meu: "Sol de tardor", que vaig composar fa més de 10 anys i que he arranjat diverses vegades.

    Molt bé nano, ja tens 158 relats, la teva carrera literària promet.

    I veig que has actualitzat la Bio, felicitats!



    Centellejant!

  • Què ha passat?[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 22-10-2010 | Valoració: 10

    T´havia posat un 10 i em surt un 4!!! N´estic segur. Els de RC hauran de revisar alguns "despistes" que s´estan produint darrerament.

  • HOLA JOANDE[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 22-10-2010 | Valoració: 4

    Sense desmerèixer ni una ratlla del poema, em quedo amb la segona estrofa. Quan has fugit de la primavera i l´estiu de la vida és fàcil rememorar les nombroses devastacions de les pluges i tempestes dels setembres. Tú que vius en el Maresme n´hauràs vist moltes més del que desitjaríem.
    Si et ve de gust, he començat a penjar la crònica del meu darrer viatge. I, parlant de viatges, el nou quadre de la capçalera em recorda un ja llunyà viatge a Praga. Segons com vagin les lectures de la crònica, potser em decidiré a penjar totes les cróniques dels altres viatges.
    Una abraçada marítima, però amb la mar calma.
    Jaume

  • Recullo la tardor[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 17-10-2010 | Valoració: 10

    Sóc un enamorat del color de la tardor. Exerceix sobre mi un contacte màgic i m'enganxa.
    Cau la tardor i jo la recullo i li faig una dolça abraçada.

  • Les fulles...[Ofensiu]
    brins | 07-10-2010 | Valoració: 10

    "abandonen els arbres en sentir-se afeblides..."

    "no s'acomiaden, s'entreguen..."

    "es vesteixen de colors..."

    "dibuixen mosaics..."
    ....

    Amb quin munt de personificacions has enriquit aquest cant a la tardor, Joan... M'encanten!

    Pilar

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

434958 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan