Casori d'una granota amb un gripau

En un raconet ombriu d'una de les vores d'un gran estany van ser el que van escollir per viure. El senyor gripau, i l'Andeleta la granota. Allí doncs van plantar la seva mansió.
Feia poc que s'havien emmaridat, el temps suficient per donar-se perfecte comte que els seus organismes no s'avenien a un mateix aliment. Per això van decidir que cadascú ho fes segons les seves conveniències.
En Perfectu el gripau, estava sotmès a un tractament especial motivat per la seva salut trencadissa... i es veia obligat a mantenir-se de menjars facilets i dirigibles. Degut al seu estat, es veia prim i esquifit, tant, que fins i tot feia pena de veure. En canvi L'Andeleta s'ho engolia tot amb aquella boca tan grossa... ñamñamm! El seu païdor estava fet a prova de bomba i estava grassa, massa grassa, tan grassa que tot just es podia bellugar.
L'Andeleta no es gens considerada, creient que la malaltia del seu company eren manies més que alguna altra cosa...
-Volguessis imitar-me, t'atipessis com jo, faries més bona fatxa. Ben al revés d'ara, que de tan prim i esquifit sembla que siguis transparent... Jo, veus, ja procuro que els nostres fills no et segueixin de manera de fer... igual com jo, saben treure partit al menjar, i mira-te'ls com pujen de lloens i macus...
El bon gripau per tota resposta contestava:
-Granota granota, la teva golafreria, t'ocasionarà seriosos compromisos i alguna vegada algun disgust greu...
Un matí ple de sol i alegria, al tornar de passeig prop de casa, es presentà.
Va ser quan va trobar la rodera, ample i resseca, quan Andeleta, després de baixar-la feliçment no pogué pujar-la. Prou lluitava per poder assolir altra vegada el terreny plà.
Un carro tirat per tres mules la van ferir, i camí del hospital, el gripau darrere del carretó, anava dient als seus fills:
-Veieu que passa per ser tan golafre... Si la vostra mare en comtes de ser tan ganuda, ho hagués sigut menys, avui no hauríem de plorar acompanyant-la al hospital.
Al cap d'uns dies l'Andeleta va sortir de l'hospital, i ja no va voler ser mai més golafre fent cas així del consell del seu marit el gripau Perfectu.