Carta sense destí concret

28 de setembre de 2002

Estimada mare:
Et trobo molt a faltar, estar al teu costat, sentir la teva veu donant-me consells i la teva rialla són coses que valorava molt i que ara ja no les tinc. Quan et sembla que ets feliç i que no hi ha ningú més feliç que tu perquè ho tens tot, et sembla que res ho pot canviar i que la felicitat serà perpètua. Aquesta era la meva situació abans de que tu marxessis, mare. Però de cop i volta, la vida em va donar un gir de 180º i ho vaig perdre tot, tot: em vaig quedar sola, sense el teu amor, sense la teva companyia, SENSE TU. Ara tot es tant diferent... la meva vida ja no significa res, trobo a faltar la teva rialla, aquell somriure que sempre duies a la cara, veure els teus preciosos ulls darrere aquelles ulleres. També trobo a faltar els teus llavis al fregar-me la galta cada dia i sentir la teva veu pronunciar: "Bona nit". Quan penso en tu, et recordo sempre contenta, feliç i molt segura del que feies. Sempre m'amagaves les teves penes i els teus dolors, m'enganyaves per que no patís per tu, m'estimaves de debò.
Molts cops penso en tu i cada dia abans d'anar a dormir em miro les teves fotos i recordo els bons moments, els moments feliços al teu costat i després d'un somriure al veure't tant feliç pronuncio les dues paraules que intercanviàvem temps enrere a la nit. Unes paraules màgiques que feien que somiés amb coses boniques. Ara les pronuncio i te les envio amb un fort petó cada dia. A vegades, mare, penso en poder reunir-me amb tu algun dia ben aviat i em paro a pensar com deu ser tot allò, aquell món fantàstic en que tots pensem un dia o altre quan pensem en la mort, un món fantàstic del qual cada persona te la seva versió.
Jo imagino un món molt diferent del meu, un món amb pau, sense guerres ni fam, un món sense problemes en el que s'hi viu molt bé i amb molta felicitat. En que tothom te el dret d'estimar i ser estimat. UN MÓN AMB TU.
Què pot ser més feliç que estar al teu costat dia si dia també? En definitiva, hi ha alguna cosa mes feliç que estar al teu costat tan sols un segon?
Aquesta pregunta me la plantejo sempre, cada dia mil cops i no trobo la resposta. Per mi, no hi ha cosa més agradable i feliç que estar amb tu, al teu costat, estar amb la persona que més estimo. Donaria el que fos per poder tornar a veure't, poder sentir-te com a mínim un altre cop, poder estar amb tu...
En aquests moments, mentre t'escric aquesta carta, imagino que m'estàs mirant, com si fossis aquí al meu costat, animant-me a escriure, eixugant-me les llàgrimes, que naixent febles als meus ulls, acaricien la meva cara i moren sense remei als meus llavis, i avisant-me de les faltes que cometo al teclejar ràpid i al estar acostumada a aquell món del xat i de l'internet.
Com m'agradaria passar-me la vida escrivint-te cartes, començar-ne una i no parar mai... tinc tantes coses a dir-te, tantes coses a recordar...
Potser estic escrivint sense cap motiu, perquè no estic del tot segura que t'arribin totes aquestes cartes que t'he escrit i t'escriuré. Ja en són moltes les que he escrit i mai me'n canso, es com si parles directament amb tu, quan t'escric sento que estic més a prop teu. Tant de bo t'arribessin i les poguessis llegir, o tant de bo estiguessis aquí, al meu costat com he dit abans, fent-me companyia.
Mare, en tots aquests dies he pogut comprovar que la majoria de gent que t'acompanyen i que sempre estan amb tu en realitat no sempre estan amb tu, només t'ajuden en els moments fàcils però quan alguna cosa ha passat i et trobes en un moment difícil et trobes sola, molt sola. T'ENYORO MOLT MARE! Tu eres la persona que sempre m'ajudava en els moments fàcils i difícils i ara tot s' ha acabat, ja no et tinc, ja no tinc cap persona amb qui confiar i explicar els meus dubtes i problemes.
Quan escolto una de les cançons que tu sempre escoltaves et recordo molt més que mai i sembla com si cada cançó estés dedicada a tu.. totes em porten al mateix camí.
A vegades sembla com si m'haguessis oblidat, com si ja no m'estimessis, per que em sento sola però jo, estic segura de que tu em continues estimant, però, si vaig mal encaminada, vull que sàpigues que jo si que et continuo estimant, i més que mai t'enyoro i que SEMPRE T'ESTIMARE.
Espero que llegeixis aquesta carta amb el mateix amor amb que l'he escrit jo i no vull que et preocupis pensant en que no estic bé. En el fons, estic bé i no vull que entristeixis al llegir aquesta carta, tan sols es un escrit que t'escriu la teva filla que et recorda i t'estima molt.

De la teva filla que t'estima molt

P.D.: Els dies van passant, i a la meva ment, alguna cosa li diu: "els dies que has viscut són al marge de la vida per veure com decideixes". La poca gent que està al meu costat em diu: No paris de buscar camins que no tenen final. Escolta sempre el teu cor i ell et guiarà. Ara que se‘n ha anat et sents perduda, no es senzill trobar a faltar a una persona, la teva vida ha donat un gir i ja res es el mateix. Et sents sola en aquest infern que no es de veritat, allà t'estaran esperant, no miris enrere. Vola alt, no et rendeixis. No permetis que la teva vida perdi el foc que tenia. He pensat que potser t'anima. Adéu mare, t'estimo molt!