Carn d'estrella

"matine
per avançar-me a l'alba"
Destaco el verb. L'acció. Conjugat en present: matine.
I és que veig que després de descriure el qui i el què, aleshores actues, vas al fer.
Amb les mans ("plenes d'hores"), anem per feina! Vols despertar el somni (doncs fer-lo real).
Hi ha la l'estrella, feta carn, cosa que la fa pròxima, assequible i per tant terrenal i possible.
I tu no ronseges sino que matines amb la fresca, vols estar despert, no penses apalancar-te a veure-la brillar sino que per ella entres en acció.
I, em sembla que això és una constant en la teva lletra. I precisament el que la fa molt forta i caracteristica. La teva poesia és quasi sempre activa i voluntariosa. Energitzant!
Som-hi!
i gràcies!
ginebre

Feia temps que no llegia els teus poemes. He anat una mica de cul, com a tothom ens passa una o altra vegada...
Veig que segueixes pel bon camí poètic.
Aquest darrer poema, el trobe una mica estrany(no sóc massa bon lector de poesia) dins de la seua bellesa. M'agrada molt el títol "Carn d'estrella". Sempre he pensat que tots som carn d'estrella. D'allí, de les estrelles, han vingut tots els components del nostre ésser.
Una forta abraçada!
FRANCESC

poeta del plor de tanta tendresa que amara.
Sonalls de la teva ànima a l'alba del matí, la teva mà i els teus versos, recer de tristors amargues.
Renéixer en tu, en els teus versos bellíssims, tan bells que produeixen una fiblada al cor, com una estocada precisa que desperta tots els receptors mig adormits.

Gràcies per escriure com escrius, cada poema és com un regal pels sentits.

gypsy

i bonic, du una sensació de tranquil·litat.
Hi destaco:

D'ençà, per tu,
amb les mans plenes de tantes hores,
faig sonalls de les paraules més belles,
i tentinejant les copes, replertes,
matine,
per avançar-me a l'alba,
i despertar-te als somnis.

Que m'ha encantat sentir aquest sonall de paraules belles.

he llegit 3 vegades i la 4ª en veu alta, per a mí, i m'agradat

He llegit el poema, una, dues, tres vegades... Aleshores he engegat la música -hi he posat de fons la "Suite bergamesque" de Debussy- i he tornat a llegir, i m'he deixat transportar per les paraules, pel que diuen i pel que evoquen, i m'ha semblat que les meves mans eren plenes de moments. De moments de felicitat.