Cercador
CARAMELS
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
I el jo busca l'amor com qui d'infant
marraneja pel caramel tan dolç
que hom, persistent, li nega.
Així el meu jo s'alegra i entristeix perdut
pels llargs -curts- viaranys de cada instant.
I, suïcida, avança contra direcció,
en plena nit per l'autopista del seu temps,
-que imagina infinita- fars i llums apagats.
Alcoholitzat, l'impuls.
Comentaris
-
HOLA TERESA[Ofensiu]meral | 16-08-2007 | Valoració: 10
T'agreixo el teu comentari que he rellegit un munt de vagades i que en certa manera m'ha deixat aturdida i una mica confosa.Ha estat el primer cop que me'n dit t'estimo per intenet, i ara amb les teves paraules em sento em deuta en tú. M'agrada molt llegir-te. Sobre aquest poema teu et diré que tens raó, tots cerquem la felicitat encara que a moments ens toqui plorar sense saber ben bé perquè però poder el més dur és saber que sí, que l'autopista de la vida té un final i que al final sabem que estem en aquest món només de pas.
Gràcies per les teves paraules i per els teus poemes.
Si em vols enviar un email ho pots fer a
marteta1961@yahoo.es.
Em d'afrontar el futur amb optimiema i aixó és per a mi el que em tremeten els teus poemes. -
Cercar la felicitat...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 08-08-2007 | Valoració: 10
sembla ser l'objectiu encomanat al nostre jo, tot i que sovint li portem la contrària i ens entossudim en seguir camins que ens hi allunyen. Un poema preciòs, com tots els teus.
Una abraçada ben gran.