Cap a la llum sense saber per què

He obert el poema regint-me pel títol...aquesta cosa especial de optimisme que desprèn, i el poema m'ha deixat un bon regust a la boca...potser a vegades és massa dificil anar cap a la llum pq tens els ulls cegs, però espero que poc a poc jo també hi acabi anant!
Gràcies pel teu comentari en les meves pors...!

i bé que fas! sempre s'ha de mirar cap enlaire. Cap a l'esperança. És el que ens fa seguir lluitant.

l'afany de portar la contrària,
la confosa esperança

:)

la opinió i visió crítica de la vida. Penso que és necessària.
L'esperança, pels somnis, que sovint ens fa dubtar, però ens permet lluitar pels objectius.


Amb el fet de "Trair allò accessori", et refereixes a la meva justificació per haver-lo escrit en castellà?
Sí, potser la llengua és un accessori, i el fet d'emprar-ne una o altra no és trair-la. Però m'agrada potenciar el català. jeje

Que passis bones festes,
i ens veiem per aquí,
Gemma

Recordo la proposta i com va agradar-me la teva interpretació. Una veu penjada al cel també, com les sabates damunt el fil. Empres la fòrmula de preguntar sense obtenir resposta, de no voler-la, perquè un cop obtinguda, no existiria el poema?.
Molt interessant, sí, senyor!.
PEtons!!!

angie

sentiments de voler i no poder, d'avanç amb entrebancs personals, de ganes i, alhora, contenció. Per amí, cal llegir-lo diverses vegades, perquè la cadència del versos ho permet, pr a copsar quelcom de manera més íntima. M'agrada

Et deixo el comentari que livaig fer en el repte. Un plaer, la teva participació.

Un diàleg intern on no es vol renunciar a l'esperança, al somni de qui sap que el que pretén no és possible, de qui se n'adona de les contradiccions entre allò que entén el seny i l'esperat miracle. Un poema molt inspirat, amb la dosi justa de lirisme en l'últim paràgraf, adient al to del poema. M'ha agradat moltíssim.

Una abraçada,

Xantalam