Canvi de perspectiva

Un relat de: rnbonet

A la Plaça Major l'asfalt quasi bull. El ‘ti Amaro' -malnom que li posaren, pel seu caràcter, els italians que vingueren a fer la prospecció petrolífera-, escolà des de la infància i sagristà pràcticament des de la pubertat, descansa a una cadira a l'ombra, prop de la porta d'un dels edificis emblemàtics del poblet. El ‘ti Maro' -com li diu la gent del poble- suporta els seus cent cinquanta quilos com pot, cada estiu. S'hi està al lloc, resguardat del sol, perquè cal obrir l'església pel rosari de les sis. I és, si fa no fa, l'hora. Però el ‘ti Maro' esbrina certs records a l'inconscient de la mitja merla que porta -se n'ha fet unes quantes al bar de la plaça, abans-: els balls a les nits d'agost, a l'esplanada del cine d'estiu, fa una cinquantena d'anys, quan estava prim com un fus, i suportava millor el beure. ‘I posa-me'n una de menta, que la gana augmenta'. Ara, empina menys el colze, sense renunciar a la primera cassalla del matí, ni als tres vermuts ‘dinaors', ni a les quatre cervesetes de la vesprada. ‘Que la calor és la calor, i cal ofegar-la amb líquids'.
Les primeres beates, abillades en negre, assistents sempiternes al rosari, desfilen catre en mà. I també ixen de casa els primers xiquets, que han fet la becadeta després de dinar i s'han entretingut després amb els dibuixos animats, a la televisió. I un d'ells, en passar per davant del vell assegut a la cadira, se'l queda mirant i li pregunta:
-‘Ti Maro', puc dir-li una cosa?
- Digues, fillet, digues!
-‘Ti Maro', se li veu un ou!
- Sí, fill meu? Gràcies, xiquet! Jo, fa més de trenta anys que no me'ls veig!
El xiquet, sol·lícit, abans d'anar-se'n escapat a jugar a boletes a la sos palma del barranc, s'atreveix a fer-li un oferiment:
-Vol que li faça una foto, ara que hi ha llum? Així se'l podrà veure quan vulga.


Comentaris

  • Molt bo!!![Ofensiu]
    matenquatre | 25-09-2008 | Valoració: 10

    Amb només quatre línies ens situes a la Plaça Major i ens fas riure amb una conversa innocent i divertida!
    Bé, innocent... el nano aquest té un punt de mala llet, no?

    Fins aviat!

  • Un relat collonut[Ofensiu]
    copernic | 11-09-2008 | Valoració: 10


    Un text glandular, una narrativa testicular. Un retrat profund del més profund del País Valencià. Solidesa en les descripcions. Recreació fidel de les situacions. Història molt ben explicada. En fi, que puc dir-te, amic Bonet que tu no sàpigues?
    Sempre que he vingut per les teves terres he fugit de la costa per endinsar-me en l'interior. Aquesta història m'ha fet rememorar aquella terra eixuta, aquells barrancs descarnats, aquelles carreteres estretes i plenes de revolts, aquells poblets a on encara, a principis dels noranta hi vaig trobar a l'ajuntament la bandera del "yugo y las flechas". Molt bona la recreació i l'anècdota. Salut i rebolica, amic!

  • Molt bon relat![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 08-09-2008 | Valoració: 10

    Tu ja ho deus saber que ets bo, així doncs no cal pas que t'ho digui. Però, tanmateix et felicito pel relat, m'ha distret força.

  • un bon somriure[Ofensiu]
    ANEROL | 05-09-2008 | Valoració: 10

    i riure amb ganes.

  • Literatura pura[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 28-08-2008 | Valoració: 10

    Divertit. Un vocabulari i una narració excel.lents. Digne de filòleg.

    Salut!


    Sergi

  • Molt bo.[Ofensiu]
    JOANPG | 26-08-2008 | Valoració: 10

    Tendresa i ironia, veritats i imaginacions, innocència i picardia, amb un final esplèndit.
    En fas una combinació maravellosa, com totes les que acostumes a oferir-nos.
    No sé si has seguit la moguda d'aquest estiu amb alguns lectors de mala fe que han revolucionat a uns quants relataires. Fruit de haber rebut fort dues vegades, vaig fer un poema titolat "L'auca de la impotència", on parlo clar i deixo les coses com cal. Al ser tipus auca i tu un dibuixant maravellos, i al mateix temps amb un prestigi guanyat a pols entre tots el relataires, m'atrevexo a suggerir-te si fessis un dibuix a cada estrofa i així crear ambient per fer que els quatre lectors malparits que ens fan la punyeta, els facin fora obligant-los a inscriures també com a autors i aixi perdrien aquesta impunitat.
    Sé que tinc molta barra per demanar-te aixó pero ja està dit. Per descomptat que un no per par teva el trovaria normalisim i mai deixaria de considerar-te un company de RC, i un amic de fatigues.

    Perdona i t'envio una forta encaixada.

    JOANPG. (El del culet i el dibuixet)

  • Hola Ramon![Ofensiu]
    Màndalf | 25-08-2008


    Com va l'estiu?

    Segueixes traient-nos magnífiques rialles i això és fantàstic!

    Molt bona la història testicular que ens expliques! A mi m'agraden les històries que tenen un parell d'ous (encara que a aquesta només se n'hi veu un, però l'altre se li suposa).

    Aquí el fus el fem servir per dir "dret com un fus". Però segur que també deu ser prim.

    Salut i abraçades embolicades!

  • Et convido[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 24-08-2008 | Valoració: 10


    Et convido a llegir un haikú meu que t'he dedicat a tu, rnbonet. Amb un dibuix incorporat. Gràcies per inspirar-me.

    Salutacions
    Marc

  • Únic[Ofensiu]
    ginebre | 19-08-2008 | Valoració: 10

    genial, humor del bo, del sa, del curatiu.
    Et felicito, de veres. M'encanten els teus relats i la vital filosofia que emanen.
    Salut!!

  • Clar de lluna | 13-08-2008

    ...Hola Ramon! Espero que estiguis bé de salut i et desitjo, com dius tu, molts rebolica! Et deixo el comentari que et vaig fer al repte:

    El pas del temps ens toca a tots i en aquest relat ho reflecteixes molt bé. L'home, amb nostàlgia, recorda vells temps i ens transporta en ells. M'agrada el to tendre que utilitzes i que trenques amb la innocència d'un infant. Amb enginy fas que un final que podria ser cruel sigui humorístic i irònic, doncs no deixa de ser un nen, no sé si m'explico... També he de dir que m'enamora el parlar de la teva terra. El final m'ha arrencat un somriure: "Així se'l podrà veure quan vulga".

    No només per tractar un tema tan normal com és el pas del temps, sinó també per la manera de tractar-lo, amb aquell to irònic i tendre a l'hora, amb un final genial i amb un parlar que m'enamora....

    ...el guanyador del repte 342: CANVIS és...

    CANVI DE PERSPECTIVA de rnbonet


    Molts petons!

  • jajaja[Ofensiu]
    Lior | 10-08-2008 | Valoració: 10

    Que bo! Només d'imaginar-me que això pogués passar de veritat... La resposta de "ti Maro" no té preu, i la del nen quan s'ofereix a fer-li la foto... Genial!

    Fins aviat.

  • Humor del bó[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 09-08-2008 | Valoració: 10


    He tardat en fer-te el comentari uns minutets, perquè no podia prar de riure. Fas un humor molt bó, m'ha fet molta gràcia. Per altre banda he entrat al teu blog "dibuixetsiversets" i m'ha agradat molt, fas uns dibuixos fantàstics i preciosos.

    Gràcies, per fer-me passar auesta estona de riure!

    Salutacions.

    ullsblaus1

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

273 Relats

1602 Comentaris

345787 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!