Cercador
Cançó d'una llàgrima
Un relat de: l'home d'arena- Compartir:
A pesar de tot, ull,
cap amunt, allà on sura
el més íntim que tenim,
podem mirar.
Vers, o ploma, o desvari,
tot un amàs d'aire, territori, pou,
o estel d'alguna fera que ens cerca.
Em sents?
Podem començar plegats, si et sembla,
mirant de mossegar l'escampadissa,
provar de treure'n suc, o l'entrellat,
de tant de pensament com plou i s'escriu,
a ferro, a cada fulla sense arbre.
Dorms, ull meu?
Encara et queda aigua?
Si et cal, t'acoste un grapat de mar,
perquè begues ona i sal, perquè et commogues...
Calles?
Respire silenci, el teu.
Redona m'espere, com una llavor
a l'aire.
I, sí. Ai, sí. Ara respires...
T'inclines com un càntir, a poc a poc,
amb una tremor de parpella,
i endevine
que t'obris,
que deixes anar la mirada
per fi, com una torxa lliure.
Ja ho veig,
rere el cristall, el món
badalla i em traspassa de nou.
Tornes a ser, per mi,
carn i crit que s'amera.
De bat a bat,
m'aboque
perquè tot ho deixes passar.
Comentaris
-
M'agrada molt aquesta manera d'adreçar-te a l'ull com si fos un amic...[Ofensiu]Florenci Salesas i Pla | 08-04-2007
...el teu company al que vols consolar; a qui li ofereixes el millor i el convides a que s'expressi.
Tot plegat adobat amb una rítmica molt personal però eficaç.
Saps que d'aquest poema se'n podria fer una cançó estupenda? M'ha fet pensar amb "Jeff" d'en Jacques Brel - no se si la coneixes - i, no em facis dir perquè, me l'anava imaginant així i, que consti, que penso que no tenen rés a veure.
Moltes gràcies!
-
Hala, païsà![Ofensiu]rnbonet | 12-03-2007
Espaiet, fluixet, amb to suau i dolç.
Tot
com una flauta
eterna;
com un somni
de migdia.
I de màgia!
Després,
la nit
acaba en alba.
Salut i rebolica! -
ginebre | 12-03-2007
plora plora d'emoció, pena o alegria!
la transparència humida i salada,
lentament abocada per l'ampit de l'ull,
finestra.
Així la vida és més intensa.
No deixis que s'assequi la font, aiguaclara!
Abraçades!
-
Gota i llavor[Ofensiu]Unaquimera | 11-03-2007 | Valoració: 10
- Em sents? - dius tu.
I jo et contesto:
- I tant! Escolto la teva melodia, em bressolo en la tonada de les paraules dolces i em perdo entre els mots entreteixides de somnis.
En mig de la corranda, em quedo atrapada per una imatge sorgida entre grafies i callo... Continua el cant i em fa ballar l'aire de la troba... i quan acaba la cançó, amb ànsia la torno a començar utilitzant la llàgrima per fer brillar més la brasa.
Una abraçada, home de vapor, de boira, d'arena i de sal,
Unaquimera
-
...[Ofensiu]gypsy | 10-03-2007 | Valoració: 10
I sóc l'herba que t'encercla quan caus dins el pou dels mots, t'acarono dolçament i tu ni te n'adones, doncs sóc herba tendra que et cobreix del fred de l'ànima imprevista i no et deixo en solitud, sóc àngel silent que t'empara invisible i t'abraço i sóc ala blanca que et corprèn inusitada, invisible.
I no ets sol, et vetllo pacient a cada passa que fas i m'esberlo pels teus camins escrits per no perdre ni un bri del teu aire purificador.
gypsy
Valoració mitja: 10
