Cercador
Camins
Un relat de: Emelkin- Compartir:
Camimem per camins que van en direcció contrària,
i la distància va estirant la pell.
De res serveix vessar llàgrimes que ploren cap endins
i poc a poc ens inunden els batecs.
L'immensa buidor que tenim al davant ens mossega els peus
i els anhels ens colpejen el clatell.
Ens trobem per camins d'una direcció imaginària
i juguem a trobar-nos les ferides.
De res serveix vessar la sang que portem endins
si encara tenim l'esperança.
Quasi esclaten els ulls sota l'horitzó utòpic
quan l'oblit ens tanca les cortines.
Caminem per camins que van en direcció contrària,
i cada pas sembla una nova derrota.
De res serveix tornar enrere i burlar el destí
que tu vas sentenciar.
Mor l'amor de claustrofòbia
dins un cor ja sense porta.
S'ens van desgastant els somriures
i s'esquerden els versos del poeta.
De res serveix seguir rimant clemència
per sentir-nos més units.
Anem perdent vida i llàgrimes i esperança
i el temps ha encallat l'aixeta.
Caminem per camins que van en direcció contrària,
sort en tenim que el món és rodó
Comentaris
-
Aquest final!!![Ofensiu]natasha | 16-06-2006 | Valoració: 10
Wola!! Primer de tot dir-te que després de passejar-me pels teus escrits he decidit comentar aquest, no se ben bé perquè però suposo que deu ser per aquest final. És que noi... quin gir que dones a la història! Tot i que és cert que la vida amb moltes és això, creuar-nos pel camí i llavors al cap d'un temps tornar-nos a trobar però...en molts casos les relacions ja no són les mateixes, les sensacions de la primera topada són, sovint, dificils de recuperar ( no només en qüestió d'amors passats sinó també d'amistats que han quedat enrera).
Poema rodó!
Un petò, cuida't.
-.-NaTaShA-.- -
gerarrrrrrrrrrddd[Ofensiu]rbbarau | 11-06-2006
Ostres... és que mira, ho anava llegint, pim-pam, jo allà tota tristona... i flaaaska... al final una frase que ho destirota tot, que fa que tot el relat, poema o diga-li com vulguis, fagi un gir. Un gir cap a l'esperança...ostressss... quina enveja, gerard... vaig a seguir-te llegint...et comentaré quan no pugui evitar-ho! jeje, un petonet
-
mira[Ofensiu]AnNna | 07-06-2006 | Valoració: 10
feia dies que no passava per aquí a llegir-te...
aquest l'havia començat pq el tens penjat al flog, però no l'havia llegit sencer...
i què dir-te, si tots m'encanten? és que no sé com cony t'ho fots... és una cosa súper maca i súper perfecta...
cada cosa... juu... és que no sé com dir-ho... m'encanta... :$
beh, ja t'ho vaig dir fa temps, que ets el meu déu... encara que ara hagi descobert que ets un déu una mica friki... xDD [o podríem dir que ets un xiste amb potes?]
noiet, segueix estudiant, que ja vaig veure al súper calendari aquell que divendres hi ha exammm... espero que et vagi bé ;)
parlem després si fas una pausa...
petonsss!
i recorda que ens devem una farra conjunta! ;P
annna**
-
Realitats, estats d'anim reflexats[Ofensiu]helena | 19-05-2006 | Valoració: 10
sembla trist el poema, però el final dona pas a l'esperança, el món és rodó i si es camina en sentits contraris... un es pot acabar retrobant amb algú altre, o si més no, amb ell mateix.
Salutacions!
Tot el què ens passa, construeix pacientment la nostra ànima inevitable.
Petons, Gerard.
M'agrada com escrius, com fas ballar les paraules
la teva particular cançó.
helena
-
Si senyor...[Ofensiu]ESPIRAL | 19-05-2006 | Valoració: 10
Gerard, això és art i un deu com una casa...
Em quedo entre d'altres amb:
..."quan l'oblit ens tanca les cortines"...
"l'amor mort de claustrofòbia"...
Excelent de debò. La meva admiració.
1petonàs. ESPIRAL.
,
Valoració mitja: 10
l´Autor
250 Relats
398 Comentaris
186396 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73