Camins que s'uneixen XVII

-T'estava esperant. - va parlar la Ray. - Per un instant he cregut que ens deixaríeu en pau. - va murmurar.
-El teu pare no ho faria mai això. - en Mac va aparèixer d'entre les ombres dels arbres. - I en Layel?
-Dormint.
-No té por de que el matem mentre dorm?
-No té por de res.
-D'acord, però hauria d'estar alerta, almenys.
-Sap que jo estic alerta pels dos. - va ser la resposta d'ella.
El cant d'un mussol va trencar el silenci en que s'havien endinsat.
-Per què ho fas això? - va preguntar de sobte en Mac.
-El què?
-Posar-te en contra del teu pare.
-Jo no m'he ficat en contra d'ell!
-A no? Llavors em podràs explicar perquè m'ha donat l'ordre de matar-te.
-No pot entendre què em passa.
-En Layel és enemic del nostre país i tu estàs enamorada d'ell.
No calia que respongués a aquella afirmació, era precisament el què estava passant.
-Tant l'estimes?
-Mac, no és només el què sento per ell, és el meu pare, des de les ombres ho tergiversa tot per a què sigui com ell vol.
-El poder fa que hagis de seguir certes lleis, Ray, i el teu pare no les pot trencar, ara ets una traïdora.
-Només perquè estic enamorada d'un home que no estava d'acord amb la seva filosofia.
-T'haig de matar. - va sospirar en Mac.
-Ho entenc. - va assentir. - Fa pocs dies jo estava en la mateixa situació que tu.
-I vas fer una elecció que m'ha portat al mateix punt que tu.
-Amor o mort?
-Però, Ray, tu no em pots estimar.
-I aquesta és la diferència...
El noi es va asseure al seu costat.
-Saps? - va xiuxiuejar ella mentre el mirava. - Estic cansada de lluitar. Estic cansada de les espases, les ferides, les morts...
Ell la va mirar i va negar amb el cap.
-M'estàs dient que et rendeixes?
-No.
-I a què ve aquesta sobtada reticència a la guerra?
-A que tot el què feia era per fer content al meu pare, en desaparèixer la seva figura m'he adonat que ja no vull seguir com abans.
-Per en Layel?
-Per mi. En contra del que creguis. - va afegir. - En Layel no és tot el meu món.
-I el teu pare?
-Què?
-L'odies?
Ella va somriure amb tristor.
-L'estimo.
-Però prefereixes al traïdor.
-No m'han deixat opció.
En Mac va assentir i es va col·locar una màscara que li amagava el rostre.
-Ho sento, Ray, però t'haig de matar.
Ella va fer un lleu somriure.
-Ho sé.

.........................................................................

En Sacta es va despertar amb el so d'una veu que taral·lejava una antiga melodia. Va somriure mentre s'aixecava, recordava perfectament la primera vegada que l'havia escoltada. Va obrir els ulls i es va quedar petrificat, allà, a pocs metres d'ell, la Ray estava asseguda amb una espasa de color roig obscur a la mà, la seva roba també estava tacada de sang, així com les mans i el rostre.
-Ray? - les mans li tremolaven.
La noia va deixar de taral·lejar i es va girar cap a ell amb un somriure i un posat tranquil.
-Bon dia. - va xiuxiuejar.
-Què ha passat?
La noia va tardar una mica a respondre.
He mort a en Mac.