Camins que s'uneixen XVI

Matar-la? - va preguntar en Mac, incrèdul.
-Sí.
-Per què? - va tornar a preguntar mentre intentava endevinar una forma entre les ombres. - I per què jo?
-És una traïdora i tu ets l'únic que la pot vèncer.
-A ella la podria vèncer, però en Layel l'acompanya, i no podeu oblidar que va ser el meu mestre.
-També va ser el mestre de la Ray i bé que ella va acceptar la missió.
-Perquè el volia tornar a veure. - va respondre entre dents. - Sempre en va estar enamorada.
-Però estava decidida a matar-lo.
En Mac va fer un mig somriure i va negar amb el cap.
-Mai va estar decidida, no us va semblar estrany que tardés tant a acabar la missió?
-No. - la resposta va ser freda i tallant. - I no continuïs per aquest camí, Mac, si no vols que també et consideri un enemic.
-No, mi senyor, no seré mai un enemic vostre.
-Llavors fes el què t'he dit.
-D'acord.
El noi va desaparèixer entre les ombres.

.........................................................................................

En Sacta la va abraçar per l'esquena i li va besar el coll.
-Estàs molt tensa. - li va xiuxiuejar a l'orella.
-El meu pare ens matarà. - li va recordar amb fredor.
Ell va encongir les espatlles i va respondre amb tranquil·litat:
-Hi estic acostumat.
-Però jo no!
-Ray...
En Sacta la va tornar a besar.
-No deixaré que et faci mal, et protegiré.
-No em refereixo a això, ja em sé protegir jo soleta.
-Llavors... de què tens por?
-No tinc por... és només, no ho sé... el meu pare em vol matar...
La va abraçar més fort.
-Amor...
La Ray va tremolar lleument en sentir aquesta paraula.
-Encara no m'acostumo a això. - va xiuxiuejar amb un mig somriure. - Se'm fa estrany estar així amb tu.
-T'estimo.
Va envermellir.
-Jo també.
-Encara recordo quan només eres una nena. - va tornar a besar-li el coll. - Mai hagués pensat que acabaria així amb tu.
-Tenia 15 anys. - va dir emmurriant-se.
-Jo 26, eres una nena.
Ella va rebufar.
-D'acord, per tu era una nena.
-Però per en Mac no. - va entendre ell.
-No podia esperar-te eternament. - va murmurar. - Però no significa res per mi.
-Però tu per ell sí.
-Això és problema seu, ell sabia perfectament què s'havia d'esperar.
En Sacta va sospirar, la va agafar per les espatlles i va fer que es girés per poder-la mirar als ulls.
-Ets cruel.
La Ray va empassar saliva davant la mirada escrutadora d'ell.
-I què vols que hi faci?
Va encongir les espatlles.
-Simplement no en parlis com si no fos important.
-Però és que no...
-Per ell és important. - va tallar-la.
-D'acord... - va sospirar.
En Sacta va observar com els ulls de la noia s'entristien en pensar alguna cosa per ella mateixa. Ell va abaixar una mica el cap i la va besar.
-No m'agrada veure que et sents així. - va dir en separar-se.
-Així, com?
-Trista.
-No vull que et preocupis. - va ser la resposta d'ella mentre col·locava les dues mans sobre el pit d'ell i li somreia. - Estic bé.