Camins que s'uneixen XV

-Ho dius molt ràpid això, i ni tan sols m'ho has preguntat. - va dir ell. - Ni tan sols t'has parat a pensar perquè sóc aquí, dret, regalant-te la meva vida.
La noia va tremolar lleument i va abaixar un moment la mirada abans de tornar-la a alçar amb cert rubor a les galtes.
-Sacta, tu... - va empassar saliva abans d'atrevir-se a acabar la pregunta. - ...m'estimes?
-Més del que m'hagués pogut imaginar mai. - va respondre amb un murmuri ple d'un sentiment massa intens per ser expressat. - Més del que puc arribar a entendre.
Ella va tornar a empassar saliva, intentant assimilar totes aquelles paraules. Va dirigir la mirada cap el canell que en Sacta li subjectava amb fermesa i va fer que li deixés anar delicadament, apartant l'espasa del coll d'ell.
-M'estimes. - va murmurar ella amb incredulitat.
En Sacta no va respondre, ja ho havia deixat prou clar.
-Però jo... - la Ray va mirar-lo als ulls, insegura. - No puc escollir, Sacta, m'has d'entendre.
Ell va sospirar i va aclucar els ulls, cansat.
-Ho entenc, Ray, però, creus que el teu pare ho pot entendre, això?
La noia va tremolar lleument.
-No. - va respondre amb un sospir. - És ben clar que no.
En Sacta va tornar a obrir els ulls i la va mirar amb tristesa.
-I què faràs, doncs?
Ella va negar lentament amb el cap, pensant encara en una resposta mínimament lògica. Es van quedar callats, intentant trobar una resposta a tots els seus dubtes.
-Em sembla que només hi ha una manera d'acabar amb aquest problema. - va dir amb un mig somriure trist, ella.
Ell la va mirar encuriosit.
-Quina?
La Ray el va mirar em determinació mentre tornava a alçar l'espasa.
-La mort.
En Sacta va assentir.
-Tens raó, la família abans que cap altra cosa.
La mà d'ella va tremolar.
-No em refereixo a la teva mort.
L'home va fer una passa enrera.
-El teu pare? - va mig cridar ell.
La Ray va tornar a negar.
-La meva.
Ell va tardar una mica a entendre que suposaven aquelles paraules.
-Ray, no m'estaràs dient que...
Ella va assentir i va fer que agafés l'espasa.
-No ho pots dir de veritat! - va dir ell apartant la mà. - Ni tan sols ho pots haver pensat.
-Sacta, és l'única manera de que segueixis viu.
La Ray va tornar a ficar-li el mànec de l'espasa a la mà, però ell es va tornar a apartar.
-Com vols que aquesta sigui la manera de sobreviure? - va cridar mig embogit. - Et penses que el teu pare m'ho perdonaria? Et penses que podria seguir vivint si sabés que t'he mort?
-Sacta... - ella va dir el nom amb un sospir. - És l'única manera.
-Prefereixo que em matis.
Ella va mirar-lo amb tristesa.
-No puc, Sacta, no després de saber que no hi ha motius per fer-ho.
-I es suposa que jo si que et puc matar?
-És l'única manera. - va repetir. - Si us plau.
-No.
La Ray es va deixar caure sobre els genolls i es va posar a somicar.
-No et vull matar, Sacta, a tu no.
Un grall va ressonar en l'espessor del bosc. Tan en Sacta com la Ray es van girar de cop. En Fly era sobre una branca, observant-los, escoltant-los, els seus ulls negres i profunds brillaven denotant una intel·ligència massa humana per ser animal.
-Fly... - la veu de la Ray va tremolar.
El corb el seguia observant i, de sobte, va fer un petit salt i va desaparèixer.
El meu pare ens matarà. - va xiuxiuejar la noia, atemorida.