Camins que s'uneixen VIII

La Clarah es va quedar observant el lloc on havia escoltat el soroll fins que un nen d'uns 10 anys va aparèixer. Semblava espantat i duia les mans cobertes de sang, els seus ulls blau pàl·lid estaven negats de llàgrimes.
-Ajuda... - deia amb un murmuri. - Ajuda.
La noia es va agenollar davant el nen i li va acariciar la cara.
-Ves a casa. - va dir. - Que la teva mare et renti les mans.
El nen va mirar-la com si acabés d'adonar-se que estava allà. Va assentir i va seguir caminant com si fos un fantasma.
Mentrestant, la Clarah, es va dirigir cap el lloc d'on havia vingut el nen. Aviat va trobar la font de sang de les mans del nen.
Enmig d'una clariana hi havia dos cossos mig mutilats, un era d'un nen de no més de 13 anys, l'altre semblava el pare del nen. A l'home gran li havia estat arrancada la cama dreta. Es va ajupir davant els cossos. Llops. Havien estat els llops de la zona atacant de dia. Va tancar-li els ulls al nen i va observar el seu voltant. Unes enormes petjades, massa grans per ser de llops, ocupaven la majoria de l'espai al voltant dels cadàvers.

.....................................................................

-Un tigre. - va dictaminar el caçador. - No n'hi ha cap dubte.
El grup de caçadors estava molt espantat. Que hi hagués un tigre per aquells boscos era una cosa inaudita.
En Sacta es va quedar mirant-los, pensatiu.
-És impossible. - va negar un home amb barba blanca. - No hi pot haver tigres per aquí.
-Té raó. - va assentir un altre home. - És completament impossible.
Moltes més persones van estar d'acord amb aquesta impossibilitat.
-Tu que en penses, Clarah? - va preguntar llavors en Sacta a la noia que estava mig amagada en les ombres.
-Jo? - la noia va quedar confusa davant la pregunta.
Tots es van girar cap a ella i van esperar la seva resposta. Ella va començar a parlar:
-Pot ser que fossin llops. - va dir. - Les mossegades són semblants, però... - la noia es va acariciar els cabells negres. - Les petjades que hi havia eren de tigre, d'això n'estic segura.
En Sacta va assentir, semblava que confiava plenament en el que pensava la noia.
-Demano voluntaris per fer un grup de caça per trobar el tigre i matar-lo. - va dir el caçador.
-Hi estic d'acord. - va dir en Sacta. - M'hi uniré.

......................................................................

Era de nit i les estrelles brillaven al cel. La Clarah estava asseguda sobre la branca d'un arbre i esperava.
-Pensava que no t'atreviries a venir. - va dir la noia quan va sentir el moviment de les fulles darrere seu.
-Em sembla que no em coneixes prou be, Ray. - es va sentir la veu d'en Mac.
La noia va fer un mig somriure, en Mac no canviaria mai.
-Et conec més bé del que et pots imaginar.
-Doncs jo també et conec millor del que et penses. - va dir el noi apareixent al seu costat. - Molt més.
En Mac va fer que la noia aixequés més el cap i va acostar els seus llavis als d'ella.
-Atreveix-te a fer-ho i et ben juro que et mataré. - van ser les paraules de la noia abans que els llavis es toquessin.
El noi va riure sense apartar-se ni un centímetre.
-I bé?
-I bé, què?
-On és el ganivet que hauria de tenir mig clavat al cor? Pensa que faré el que no vols que faci.
I la va besar sense miraments.