Camins que s'uneixen VII

Va llençar una altra branca al foc. Ja feia més d'una setmana que estava en aquell poble, havia après a conviure amb aquella gent, gent que ja no tenia passat, només present i futur. Les regles eren senzilles, podies fer el que volguessis sempre hi quan no fessis mal a ningú, podies marxar, però no podries parlar mai a ningú d'aquell lloc. Tot allò era l'únic que s'havia de saber.
Va agafar una altra branca. Potser feia massa dies que estava allà, però volia saber, volia entendre, que hi trobava aquella gent en aquell lloc recòndit del món.
Algú es va asseure al seu costat. Ella va llençar la branca al foc i va aixecar la mirada per veure la persona que s'havia assegut. Era en Sacta. Va tornar a dirigir la mirada cap el foc mentre recordava els dies que havia passat allà, en Sacta i ella havien parlat força, potser massa.
-És tard, hauries d'anar a descansar. - van ser les seves paraules.
Ella va somriure.
-No estic cansada. Avui no he fet gairebé res.
-Estàs acostumada a fer més feina?
Ella va tornar a dirigir la mirada cap a ell.
-T'has adonat que indirectament m'estàs preguntant coses sobre el meu passat?
-Tu creus?
-Sí, estic acostumada a fer més feina. - va ser la seva resposta a la pregunta anterior.
El foc crepitava. Ara va ser en Sacta el que hi va llençar una branca.
-Ets ben curiosa, Clarah.
-Per què?
-Perquè ets l'única que s'ha quedat i no ha canviat el seu nom.
-No tinc perquè canviar-me'l, no he fet res de què em pugui avergonyir.
-Així que no has comès cap crim?
-No, encara no.
-Encara no? - en Sacta va somriure. - Bona resposta, però això vol dir que tens pensat cometre'n un, no?
-Pot ser que en cometi un...
-Doncs espero que no ho facis.
-Ara et preocupes per mi, Sacta?
-Em preocupo pel que puguis arribar a fer aquí.
Ella va fer un mig somriure. Va recordar un moment del passat en què els dos havien estat de la mateixa manera, parlant d'alguna cosa semblant. Va mig aclucar els ulls en recordar que ell no sabia qui era ella, no l'havia reconeguda, la veritat és que era millor així.
Ella es va aixecar.
-Potser tens raó. Estic una mica cansada, me'n vaig a dormir.