Camins que s'uneixen IX

Es van apartar a poc a poc.
-Ray, no perdis les teves maneres educades, si us plau. - va dir en Mac amb un mig somriure.
-No les penso perdre i menys per algú com tu.
Un ganivet s'aguantava a mig centímetre del rostre del noi que, amb la mà esquerra, aguantava el canell de la noia.
A poc a poc, la noia va apartar al ganivet i també va somriure.
-D'acord, aquesta vegada tu guanyes.
En Mac va assentir.
-I ara diguem a que has vingut i perquè has dut en Feng.
-Em pensava que t'agradaria tornar-lo a veure.
-Aquest lloc no és bo per un tigre.
El noi va sospirar.
-Potser tens raó. - la va mirar i va somriure. - Però pots estar tranquil·la, me l'emportaré ara mateix, després de donar-te un missatge del nostre senyor.
-Missatge?
-Sí.
-Digues, doncs.
En Mac va fer una cara agressiva abans de parlar amb veu greu.
-Ray, espero que no ens estiguis traint. - va dir amb un somriure burleta als llavis. - Perquè et ben asseguro que, encara que siguis la meva preferida, et faré sentir el dolor del món dins les teves entranyes.
-Aquest és el missatge? - va preguntar alçant una cella.
-Sí.
La noia es va quedar pensativa abans de dir:
-Doncs no és res de l'altre món.
-Ja. - en Mac va encongir les espatlles. - És una mica repetitiu.
El noi es va aixecar lentament.
-Marxes?
-Ja t'he donat el missatge. - la va mirar als ulls. - Ara hauria de tornar abans que creguin que també traeixo.
La noia va riure burleta.
-Però abans de marxar... - el noi va abaixar el cap fins a quedar cara a cara davant la noia. - Et donaré una altra cosa.
Va acostar la cara fins que ella podia notar el seu alè i la va tornar a besar.
-Per fi t'he pogut robar dos petons en una nit. - va dir fent-li l'ullet i desapareixent mentre reia.
-Idiota. - va ser l'últim que va dir ella abans de baixar de l'arbre.