Camins que s'uneixen III

Va aixecar la mirada per veure qui parlava. Una dona robusta, de cabell negres i greixosos, s'alçava davant la porta d'entrada mirant-la de manera desafiadora.
Ella no va respondre, la dona va sospirar i va somriure.
-Has de descansar, minyona, has perdut molta sang.
La dona es va acostar a la noia i va ajudar-la a caminar fins al llit, va fer que s'hi estirés.
-Com et dius, petita?
La noia va acariciar-se el front, va tardar una estona a respondre:
-Clarah, em dic Clarah.
-Doncs Clarah...
-I el seu nom?
La dona es va quedar callada.
-Em pots anomenar Jakrya
-Jakrya? - la Clarah va tancar els ulls un segon. - Quina mena de nom és Jakrya?
-Un nom que és meu, i només meu.
La noia va fer un mig somriure.
-Qui és vostè?
La dona va ficar la mà sobre el front de la Clarah.
-Estàs molt calenta, tens febre.
-Qui és vostè? - va repetir.
-Ho sabràs molt aviat. - va ser la curta resposta de la dona. - Més aviat del que et penses.