Camins que s'uneixen III

Un relat de: martaplanet

Va aixecar la mirada per veure qui parlava. Una dona robusta, de cabell negres i greixosos, s'alçava davant la porta d'entrada mirant-la de manera desafiadora.
Ella no va respondre, la dona va sospirar i va somriure.
-Has de descansar, minyona, has perdut molta sang.
La dona es va acostar a la noia i va ajudar-la a caminar fins al llit, va fer que s'hi estirés.
-Com et dius, petita?
La noia va acariciar-se el front, va tardar una estona a respondre:
-Clarah, em dic Clarah.
-Doncs Clarah...
-I el seu nom?
La dona es va quedar callada.
-Em pots anomenar Jakrya
-Jakrya? - la Clarah va tancar els ulls un segon. - Quina mena de nom és Jakrya?
-Un nom que és meu, i només meu.
La noia va fer un mig somriure.
-Qui és vostè?
La dona va ficar la mà sobre el front de la Clarah.
-Estàs molt calenta, tens febre.
-Qui és vostè? - va repetir.
-Ho sabràs molt aviat. - va ser la curta resposta de la dona. - Més aviat del que et penses.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de martaplanet

martaplanet

129 Relats

93 Comentaris

100863 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Sempre he pensat que les biografies només són per aquelles persones que han fet alguna cosa important en la seva vida, alguna cosa que hagi tingut tant de ressó que ha arribat a milers d'altres vides. Aixì que tampoc he pensat mai com seria la meva biografia. Simplement dir que encara estic lluitant per trobar-me a mi mateixa i trobar a la meva veu que sembla que, de moment, és l'escriptura.