Camins que s'uneixen II

Va notar com un líquid fred li baixava per la gola, no va fer res per aturar-lo, estava massa cansada, estava massa dèbil.
Va intentar moure's, però per alguna estranya raó no podia, alguna cosa l'engrapava de mans i cames. Va obrir els ulls espantada, havia de sortir del lloc on fos, algú l'havia agafada i no deixava que marxés.
- Tranquil·la. - va dir una veu de dona. - Estàs en un lloc segur, no et farem cap mal.
Ella la va creure i va tornar a tancar els ulls sumint-se en un son profund i reparador.

......................................

Va aixecar la part superior del cos i es va ficar la mà del braç bo a la cara. El dolor del braç que tenia ferit havia minvat força, no sabia quan de temps havia passat mentre dormia, però semblava que ja tornava a estar minimament bé. Va obrir els ulls i va observar el lloc on era, semblava una espècie d'habitació feta de fusta i palla, potser una enfermeria rudimentària, i ella estava ajaguda en un llit fet també de palla. Va acariciar-se el braç, seguia sentint dolor, però almenys semblava que ara el podia moure, estava ben envenat.
Va aixecar-se i per un moment el món li va desaparèixer de vista, s'havia marejat, semblava que encara no estava curada del tot. Va recolzar-se en una de les parets de fusta i va descansar un moment, tenia coses millors a fer que quedar-se allà.
- Es pot saber que fas aixecada? - la veu va sonar molt dura.