Cadires

només em puc treure el barret, la camisa i fins i tot els pantalons. Una meravella com només tu saps fer. Concís, directe, ple de significats, juganer.

Realment ara ets una poeta en plena maduresa creativa. Quina enveja!

Una forta abraçada!

Xavier

..al tinter que, de totes formes, sóc més narrador que 'pueta'. Els 'renglons curts' els faig per disciplina -per disciplinar-me-.
Ah! i el mot "sentit" del comentari anterior és "escoltat".
Hala! Més salut i més rebolica!

...entés del tot els teus poemes fins que no t'he sentit llegir-los.
Collons, què bé declames!
Molta salut i més rebolica! (Sobretot, per seguir escrivint).
PS. Em va agradar molt 'posar-te cos i cara'. De veritat -de debò-.

genial, curt i treballat poema

Breu, concís, bell.
El gest -i el risc- de seure fets poesia. genial. Se'n va als meus preferits.
Gràcies!

que algun cop està dins el moll de l'os, el que a vegades ens fa adonar d'aquest temps passat, del que ens queda però que fins i tot amb la pota mig trencada aguanta.
Una abraçada mestra meva. Com m'ensenyes!

Tots devem haver experimentat aquestes sensacions que tu descrius tan bé. En alguns casos, sota el pes de la fatiga: en altres casos, sota el pes dels anys.
"El cansament s'asseu i oblida..."
Bell.