Cadascú la seva feina

Davant el seu superior, l´empleat s´hi escarressava en explicar-se:

_ Si un és un paleta..ho té fàcil: maons, ciment i aigua i a pujar parets. Res més complicat. Un no s´hi ha de trencar el cap!. I si ets forner, doncs, aigua, farina i llevat.Però....ahhh, però si ets escriptor, t´has de buscar les garrofes!. De cop, t´entaforen les paraules que els rota entaforar-te, i vinga, fes- ne via!

L´escriptor es trobava submergit en una diatriba amb el seu director. Una allau de raonaments se li amuntegaven per sortir com encenalls per la boca, se sentia utilitzat.

-Collons! Al pagès no li diuen com ha de plantar els enciams! Ni al mossèn com ha de dir la missa!

La llista de les paraules seguia allà sobre la taula del director. Es va aixecar d´una revolada, va obrir la porta de la oficina , i se´n va anar a seure davant el seu ordinador. Els companys de redacció estaven de xerinola, ell tenia la llista per endavant, recordar que tenia la hipoteca per pagar aquell mes el va convèncer per escriure l´article.

El tema estava clar, fins i tot li havia donat el títol: la no-independència. I la llista de paraules també venia molt ben explicitada; Tribunal Constitucional, delicte, acatar, ordre, llei.....va aconseguir acabar-lo tot vencent algunes nàusees sobrevingudes...quan el va haver enviat al seu cap, va sentir un espectec dins del seu cap...era el seu orgull!.