Cercador
CABIROLS
Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs- Compartir:
Enmig del sembrat, a tocar de l'era,
tres cabirols fan l'àpat d'herba fresca
d'aquest matí.
S'espanten just en veure'm
i, amb salts àgils, elegants i estètics,
s'allunyen bosc ben endins tot fugint
del perill de la mirada insistent
i curiosa dels meus ulls. No saben,
els cabirols, que duc bandera blanca,
ni saben que els miro perquè són bells.
Com no saben que els admiro perquè
són lliures.
Comentaris
-
Mirades[Ofensiu]Prou bé | 02-03-2023
Tens una gran capacitat de convertir en poemes temes molt diversos. I, sempre, els teus versos m'emocionen per la profunditat i també, a vegades, per la senzillesa...
Amb total cordialitat -
Llibertat.....[Ofensiu]Rosa Gubau | 26-02-2023
dels cabirols i admiració per la natura. Un poema senzill i bell que diu en poques paraules moltes coses.
Molt maco Fidel.
Rosa. -
Bellesa de cabirols. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 25-02-2023 | Valoració: 10
Un poema senzill i preciós, on descrius l'elegància dels cabirols, que són elegants i estètics, com dius. M'ha agradat com ho descrius, amb rítmica molt tendra.
Enhorabona, Fidel.
Cordialment. -
Instint de supervivència[Ofensiu]Carme Alcoverro | 24-02-2023
Sort en tenen els animals del seu instint de supervivència!
Coneixent-nos, els humans els aniquilaríem si no fugissin quan detecten un perill.
Comparteixo amb tu el goig d'admirar la bellesa en el seu estat natural!
Gràcies per passar per la meva pàgina i comentar el meu poema!