Busco a Déu, no el trobo

Un relat de: Mossens

Gran Senyor de l'univers
jo no sé ni com ni on ets,
i malgrat saber poc més,
quelcom ha fet que et cerqués
prou abans, no tant adés.

Hom diu que tu has fet el cel,
enllumenat per mil sols
que a la nit són mil estels.
¿Per què... on si no són les arrels
del Cosmos, la vida i jo,
si sense Déu s'han fet sols?

Jo em pregunto què és la fe
de tot el que no puc veure,
i malgrat tot, ho haig de creure
sense veure'n gens clar el què,
i si més no, algun perquè.

Creador de l'univers!
si el meu cap no en dóna més,
digues-me, qui té raó
i el que no la té i la vol
essent musa del meu vers,

-------------------------------
(Imaginada resposta de Deu.)

Com fins ara tots han fet,
tu pots dir de mi el que et sembli,
i a qui no agradi no ho senti,
perquè tu també hi tens dret.

Del que em demanes vull dir,
que de crear jo a ningú
mai pensaments no he tingut,
malgrat tot... jo crec que sí,
vosaltres... m'heu fet a mi.

Desitjant-lo heu fet un Déu
per parlar-hi cada dia,
fet ben bé a la vostra mida
tal qual el necessiteu,
fins i tot, per l'altra vida.

Per la vostra idea de Déu
cal un humà amb cara i ulls,
enlairat sí, a un infinit,
i tan convençuts n'esteu
que us fora tot un ensurt
saber que us equivoqueu.

Jo sóc tota la matèria,
sóc la vida, sóc la cèl·lula,
sóc l'àtom, sóc la molècula,
sóc microbi i sóc bacteri,
sóc el foc i sóc la llum,
sóc calor, sóc fred i fum,
no tinc forma ni color,
perquè essent Déu... ho sóc tot.

Sóc poderós, savi i sant,
en temps i en lloc infinit,
i un humà... essent tan petit,
ni vivint un milió d'anys,
entendrà... allò que no he dit.

Malgrat que molts ho han somiat,
cap mortal amb mi ha parlat,
i sí... en nom meu ha afirmat
què és virtut i què és pecat,
a més de mols disbarats.

Per poder i per diners,
si no ho fou per vanitat
de mi, s'han aprofitat,
i també de llurs clients,
acollonits i enganyats.

Jo no entenc qui encara creu,
llibres, clar, manipulats,
on diu: Paraula de Déu;
dels que jo res en sé pas.
tot i fer-ne ara un repàs.

Aquell, que es va dir fill meu,
Si ho fóra... perquè ho sou tots,
però, no estic gens d'acord
que a més d'això el facin Déu
a Nicea uns quants senyors. *

Qui són ells per fer-ne un déu
d'un humà com qualsevol,
que dalt d'un ase o a peu,
de Déu... va dir fill, i prou.

La història que d'ell s'explica,
no és veritat ni és mentida;
d'un home, potser és la vida,
però, algú de mica en mica,
sembla se la va fer a mida.


La incongruència més gran
que tot i ser Déu no entenc,
és aquell curiós invent,
d'un Esperit que el fan Sant, *
quelcom del meu Fill d'abans,
i a més a més parent meu,
car també diuen que és Déu.
Per què m'ho compliquen tant?.

Qui en nom meu dictà sentencies
amb pompa i solemnitat,
passat el temps s'ha trobat
que ara els savis de les ciències
li diuen clar:.. no és v(e)ritat
i amb forma clara i senzilla
li deixen ben airejat
el de sota les faldilles.

Són quinze les religions
que em tenen per l'únic Déu,
malgrat tot, cadascú creu
que de totes les opcions,
el millor criteri, el seu.

M'han fet i desfet nacions,
amb crims, guerra, inquisició,
sempre pel llur interès,
és a dir, poder, diners,
sense límit d'ambició.

Ignoro quants disbarats,
punint tot com gran pecat,
em varen fer els primers anys,
però segur que un dels grans,
va ser aquell del celibat.

La norma té tan poc cap,
que és més cosa del dimoni,
car així és doble el pecat;
neguen fills i matrimoni,
i es pot finir al manicomi.

Pena em fan gent enganyada,
que amb la promesa del cel
i els esglais d'un foc etern,
la tenen tan enxampada,
com les mosques amb la mel.

Molts humans... lliurats ben pocs,
són massa de gent molt grossa,
sense color i sense forma.
Malgrat tot, hi ha qui els fa un toc,
quan n'aprofita sa força.

La massa, avui fan rodona,
demà, la faran quadrada,
passat un temps, allargada,
perquè la massa és amorfa
i és sempre manipulable.

Aquells més manipulats
són qui creuen que ells no ho són,
tan contents i conformats,
mai sabran, pobres, fins on,
són massa per tots cantons,
més que mai en eleccions.

Els frares i capellans
són manipulats també,
i arriben als quaranta anys,
veient ja sense remei,
el que als onze, van fer amb ells.

Per privar-los d'una dona,
Ella... ja pecat en si,
me'ls deixen sense família,
i sovint sense dormir,
maleint, potser, aquell dia,
nits... rebregant el coixí.

Tots els mossens s'enamoren
i tots m'ho expliquen a mi,
fins em demanen mil coses,
per fer a una aimada feliç,
de qui algun viu n'ha gaudit.

L'Església va dir que els reis
eren d'elecció divina,
i així sempre triaven ells
aquells que drets no tenien,
però a Roma convenien.

Vull que tots ho sapigueu,
mai un rei jo he nomenat,
i és ma paraula de Déu
que la iniquitat de Casp
la van fer d'amagat meu.

Com si fos el més normal,
per pensar d'ells diferent,
van torturar i van matar,
sense cap remordiment
de llur cinquè manament.

La gent de Roma res diu
dels crims a ortodoxes frares
que van fer de sang un riu
quan ses monestirs cremaven
i no en deixaven cap viu.

El que els haguessin plantat,
jo crec per sobrats motius,
enlloc hi veig tant pecat,
i ara no en diuen ni "piu",
com si mai hagués passat.

Tota aquella iniquitat
no la van fer per què sí,
si esbrineu la veritat,
veureu que ho feien així,
o ells deixaven d'existir.

Allò que els feia més por
i jo en comprenc la raó,
eren aquells que se'n van,
ortodoxes, protestants,
i albigesos occitans,
ells, llavors, potser els més grans.

Si l'Església a la croada
contra els càtars occitans,
l'haguessin deixat plantada,
més o menys a la vegada,
tots els esmentats d'abans.
Voleu dir-me amb qui es quedava?.

Si l'adéu d'aquells grecs frares
que en bloc els deixen plantats,
es repetís més vegades;
per a mi la cosa és clara,
romanen quatre comptats.

A Muret el vostre Rei
hi va perdre la batalla
contra Església i sa Croada,
fins i tot, deixà la pell,
quan els càtars defensava.

Us han robat vostra història,
Colom i Amèrica inclosa,
i a Pàtria i llengua us han fet
de les més terribles coses;
malgrat tot, "delirium tremens"
de senyors... i més senyores,
quan de les urnes és l'hora
voten el "Santo José".


Tant és manipulació
de pobre incultura santa,
que ni deu per un milió,
saben que és la "Nueva planta"
de Felip cinquè el Borbó.

I aquesta ignorància tanta
no li pot anar més bé
"al dicho santo José",
que arreu de mitjans té manta,
on la promou i manté.

Burgesies catalanes!,
vàreu vendre vostra pàtria,
essent només quatre gats,
i a la gent de seny i sàvia,
li féu pagar els plats trencats.

Burgesies ignorants,
que bisbes i cardenals,
gairebé tots castellans,
us varen bé enlluernar
com la serp a Eva i Adam.
Us vau vendre... per ser grans,
renegant de vostra llengua,
vostra pàtria i vostra sang.

Pobre del manipulat,
que la llengua del veí
creu que el fa més bo y més fi,
no hi veu manipulació
i creu guanyar, en parlar així,
més to, classe i distinció.

Pot ser "cuento", pot ser fe?
o no sé per què serà
que els catalans del "José"
em resen en castellà,
i a mi la cosa em sorprèn,
perquè el català... l'entenc.

La pàtria és la llengua,
natural dret de l'humà,
l'idioma plaça fronteres,
i així ho vaig deixar jo clar.
Qui sa parla robar es deixa
o és ruc o no sap què fa.

Qui imposà amb enganys la seva,
mentir per sempre li cal,
sa història, mentida o merda,
amagar-la més li val,
ans que "patrañas" admetre
d'un imperi... que és sols dèria
i per als més fins histèria.

Molta gent i més d'un rei
màrtirs són de vostra llengua
amb iniquitats i guerres;
altres l'aneu regalant
a qui mai cedeix la seva,
sempre anant dissimulant.

Si fos sa llengua espanyol
ho veuria molt normal,
però el català tant dol,
que volen deixar ben clar
que és la seva el castellà,
la més parlada del món;
però... com, per qui, i a on?

Els castellans al Nou Món,
fins van negar el nom d'Espanya
car Espanya no agradava,
i així atorgaren nou nom
a aquella illa Hispanyola, *
on catalans amb Colom
tancaren a la garjola,
i fins calçaren grillons.

Els reis d'Espanya... no hi són.
per l'ordre són castellans.
Perquè si no, ves per on,
són sisè i setè els Ferrans
i dotzè i tretzè els Alfons?

Si fossin reis espanyols,
Ferrans... són tercer i segon,
i així mateix els Alfons.
"Aquí hay trampa y hay cartón"
car de Castella... reis són.

Amb grapats de documents
de la "suya gran España" el nom,
si l'esbrineu bé i a fons,
Castella, els fa més contents,
car a Espanya... dos en som.

Amb tot, una cosa és clara,
maten reis i canvien noms,
justificant-se amb raons
i les butl·les del Sant Pare.
Roben allò que no és seu
i us fan les mil cabronades.
Clar que sempre... en nom de Déu.


Els mitjans d'aquest país
de premsa i televisió
els entafora Madrid,
conseqüència de la por
de destapar l'embolic

Els del "José" ho fan així
perquè és manipulació,
la millor de la millor,
amb la intenció d'assolir
del català aviat la fi.

Vostres veïns castellans
avui tenen tants mitjans
per poder manipular,
que us fan estimar un Borbó,
imposat pel "Dictador",
i per un altre senyor
que us va desmembrar el país
en molts trossos ben petits
perquè mai se n'en sortís.

Quan L'Església era el poder,
per a sotmetre un gran poble
seguien aquest procés:
Manipulaven els reis,
burgesos, feudals i nobles,
amenaçant amb la fe,
fogueres o excomunió.

Els esborraven la història,
cultura i llengua també,
tot ben tret de la memòria,
i per si això no era poc,
si no creien... dins del foc.

Quasi tots els catalans,
inclosos petits i grans,
diuen de saber la història
gairebé com de memòria,
i a l'hora de la v(e)ritat
en saben ben poca o cap.

La història manipulada
és fàcil de denunciar,
han de coincidir les dades
amb d'altres a
la vegada,
si no, la mentida és clara.

Si un dia la vostra història
amb interès l'heu mirada,
sabreu entre d'altres coses
com ha estat manipulada
per l'Església y "españoles"
fins i tot a la portada.

Pels Bisbes i castellans
tot el que feu es pecat,
i mai no us perdonaran
ahir... fer republicans
a la gent de tot l'estat.

Els amics de dictadures,
tan nostàlgics d'avantatges
en monarquies nefastes;
gaudint-ne ahir de madures,
com voldran patir les magres.

La constitució pels nassos
us refreguen cada dia
amb pèrfida "alevosia"
i amb ses mitjans a cabassos,
només retreuen els passos
on diu clar... "Esta patria es mia".

D'ençà que morí aquell "payo"
gaudiu de més democràcia,
però els fa mica de gràcia
als senyors del "dos de Mayo".

Les monges de classe alta
guarden del "Payo" el retrat
i a dalt de tot del calaix,
per si tan de bo... els fes falta.

Fan la guerra al català,
i malgrat la democràcia
fan "pijas" en castellà
"Que da classe y buen hablar"
i el català... ho deixen clar,
"Solo para clases bajas".

Totes les grans religions
s'aprofiten sense mida
de la incògnita i intriga
que són la vida i el món.

El seu escut és la fe,
força que muntanyes mou;
per a ells, L'ou de Colom,
per a mi, o és "paripé",
o just la mare dels ous.

A la seva clientela
li donen línia directa
per a parlar amb mi, el seu Déu,
demanen favors arreu
i no paguen conferència.

Mil déus sempre han inventat
molts humans il·luminats,
buscant del món la raó
i a la vida explicació.

Tots venen per un després
cel, glòria i felicitat.
en un lloc tan amagat
que ni jo, Déu, l'he trobat.
Però ¿Què pots demanar més
quan la corda s'acabat?.

Producte així no n'hi ha cap
i tots en som compradors,
l'èxit està assegurat
perquè el que donen ho és tot.

Com producte és ideal,
res millor no hi ha al mercat,
i així ho tenen ben lligat,
van començar sense un ral,
i avui... multinacional.

Una cosa jo us diré
de felicitat secret:
Tots teniu un buit a dintre
que no podeu omplir amb res,
és tot allò que es desitja
i no es pot comprar amb diners.

De Roma avui el sant Pare,
per mil anys d'iniquitats,
per a l'Església em demana
perdó per als seus pecats.

No em deixa a mi satisfet
que demani avui perdó,
malgrat que sempre és millor
que callar com sempre han fet.

D'això, ara fa molt temps,
quan la gent es confessava,
el capellà els demanava
ets i uts dels fets dolents.

Això vol dir que els pecats
s'han d'esbandir bé un per un,
res de dir-los barrejats,
dient... els pecats i punt.

Del que vostè en diu pecats,
no ho són pas dels venials.
Si varen ser assassinats,
hom que mata és criminal.

Per haver de Déu perdó,
cal tornar el que primer es pren,
propòsit i contrició,
a més de penediment.

Vostès varen matar reis
per a dominar nacions,
Van canviar regles i lleis
sense donar explicacions.

Si voleu el meu perdó
que sigui com Déu ho mana,
dient ja d'una vegada
el mal que vau fer a Aragó,
amb Casp, Amèrica, Espanya,
i Felip cinquè el Borbó.

Vostè, Sant Pare de Roma,
expliqui a Espanya, en consciència,
d'aquells fets les conseqüències
sense mancar-ne cap coma.

Perquè de tot el que he dit,
malgrat ser ni molt ni prou,
quan flairàveu un pastís
vàreu ser com el dijous,
perquè sempre éreu al mig.

D'Amèrica varen ser els crims
a indígenes innocents,
i a mi no em cal filar prim,
per recordar els manaments
i rostir-vos als inferns.

Torturaven i mataven,
com si fos el més normal,
a qui diferent pensaven;
cercant les més rebuscades
per fer esglais, terror i mal.

No parlo de tres o quatre
ni de cent ni de milers
van ser crims incalculables
i amb els càtars foren més.

Jo no recordo haver dit:
Aneu, mentiu, tortureu,
i aquell que no creu en mi
dins d'un bon foc me'l cremeu.

Vostè, Sant Pare de Roma,
oblida uns altres pecats
tan greus com assassinats
i que estan dintre la norma
dels crims i les malvestats.

Són vostres mitges mentides
per haver fàcil clients;
com manipular la vida
d'aquell fill meu fet a mida,
encantant als innocents.


NOTES DEL VERS:
* Concili de Nicea (any 321) defineixen la divinitat de l'home Jesús, fet repetit 3.000 anys abans a la mitologia egípcia. (Sis Osiris)
* Concili de Nicea i Constantinoble (any 381) L'Església defineix com a dogma, el misteri de la Santíssima Trinitat, on hi ha el Pare , el Fill i l'Esperit sant, amén.
* Illa Hispaniola, avui és Santo Domingo, nom de l'inquisidor en cap, contra els càtars, Fundada per Bartomeu Colom. D'allà, els germans Colom i altres catalans, en sortiren calçats amb grillons fins a Cadis. Regalada una part (Haití) als francesos, potser, perquè no fessin costat als catalans.

Comentaris

  • Déu és tot[Ofensiu]
    Naiade | 23-03-2007 | Valoració: 10

    Molt interessant aquesta poesia que regalima enteniment, raó i estudi aprofundit.
    Original la manera de aconseguir desprès de qüestionar-te el món, obtenir la resposta (imaginada ) de Deu. M'ha agradat moltísim el que dius, ja que moltes d'aquestes opinions alguna vegada les he pensat. Però reconec que tu estàs millor informat de fets i de dates i ha estat un plaer per mi, poder refrescar la memòria de fets una mica oblidats.
    Em va agradar conèixer-te el dia de la presentació.
    Et seguiré llegint.

    Salutacions de Naiade


  • L'esforç mereix un 10.[Ofensiu]
    | 30-12-2006 | Valoració: 10


    Completíssim, el poema. Amb una llargària que et permet desenvolupar tots els teus punts de vista, com una declaració d'intencions definitives. Vull fer meves les paraules que diuen aquí sota: això de l'espai per estar d'acord o en desacord.
    Sobre això, vull destacar només la postura aquesta de Déu, queixant-se de tot el que s'ha fet injustament en nom d'ell. És per mi molt encertada.

    Formalment, trobo que les estrofes segueixen un ordre coherent, i els versos i le rimes estan molt ben posats.

    Bones festes!

    Dan

  • Déu n'hi do ![Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 05-12-2006 | Valoració: 10

    Hola,

    Això de parlar no EN NOM DE DÉU, sinó COM DEU és el summum.

    En un text tant llarg, hi ha espai per estar d'acord amb tu - I AMM DÉU - i per estar en desacord - AMB DÉU - i amb tu.

    Gràcies per l'esforç !

  • Ja portes un fanal encés a la mà?[Ofensiu]
    Unaquimera | 05-12-2006 | Valoració: 10

    Em sembla, pel que he llegit de tu avui ( em permets el tuteig? ), que el sarcasme és un arma que utilitzes amb "soltura" i amb mestria, que ets capaç d'una bona, boníssima dosis de mordacitat sense arribar a la mofa que realment té molt de meritòria, ja que és un equilibri difícil de mantenir entre dues tendències que de vegades tinten un escrit de tintes clares i fresques o de colors foscos i d'ombres de rancúnies:
    tu ( continuo tutejant-te, ja que no dius res en contra... ) has trobat el punt exacte de causticitat per arribar-hi a la qüestió i no passar-te amb la cruesa!

    Per un altre costat, les referències històriques força presents en el poema denoten un sostrat cultural ample i ferm, fet que sempre resulta grat...

    I, fins i tot, crec que qualsevol Sòcrates modern coincidiria amb mi que, quan utilitzes el procediment d'interrogar al públic, demostres major coneixement d'aquell que aparentes...

    Bons recursos, bona forma i millor fons!

    Per cert: La meva adreça la trobaràs sota la meva biografia, si vols tornar-te a passar per algun relat meu!

    Espero continuar sabent de tu... Entre tant, t'envio una abraçada de Pare i Senyor Nostre,
    Unaquimera

  • Molt be[Ofensiu]
    AINOA | 04-12-2006 | Valoració: 10

    Hola Mossens.
    En primer lloc, et vull donar las gracies per ferme arriba aquest relat.
    M'agradat molt el planteixament i en especial la resposta de deu.
    Quant el llegia m'ha fet pensa molt en tot el que i deie, i la veritat es que me quedat sorpressa per tanta claritat.

  • Msgnífic ![Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 08-08-2006 | Valoració: 9

    Els teus versos son irregulars, ara quintetes, ara sextetes, però el propòsit d'explicar tantes històries amb una amplitud admirable, és com un miracle.

    Alguna cosa que expliques podriem discutir-la, però no ara.

    Ets un home molt capacitat i si com tú en fóssim molts, potser Catalunya seria un Imperi i els castellans els nostres humils servents.

    Gràcies per aquest autèntic regal.

    SANTANDREU3

  • l'Auca de Déu nacionalista[Ofensiu]
    iong txon | 16-05-2005 | Valoració: 10

    Molt treballat, la meva enhorabona. En relació a l'estrofa que fa:

    La incongruència més gran
    que tot i ser Déu no entenc,
    és aquell curiós invent,
    d'un Esperit que el fan Sant, *
    quelcom del meu Fill d'abans,
    i a més a més parent meu,
    car també diuen que és Déu.
    Per què m'ho compliquen tant?

    m'atreveixo a recomanar-li el meu article: "Valors absoluts i família ideal". Per mi l'Esperit Sant representa la feminitat de Déu o l'aspecte més maternal del Seu cor.

  • M'ha agradat, eh?[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 09-05-2005 | Valoració: 9

    Està molt bé! Un consell: utilitza subtítols i posa-hi un ordre més detalladament cronològic.

    Felicitats, t'afegeixo a preferits.

Valoració mitja: 9.78

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: