Catalanofòbia, solucions de ciència-ficció

CATALANOFÒBIA: SOLUCIONS DE CIÈNCIA FICCIÓ (La meva opinió)

La catalanofòbia és més vella que el temps, tanmateix, no sempre ha adquirit els mateixos nivells. Hi ha circumstàncies que l'agreugen, però al darrere sempre s'hi troba una manipulació fàcil, o bé dels polítics o bé de L'Església, sobre la gent ignorant i envejosa.

En democràcia, l'esquerra i la dreta més radicals han utilitzat la catalanofòbia per aconseguir vots. L'èxit assolit amb aquest ús polític, fa suposar que la tendència en el futur sigui, més aviat, potenciar-ne els avantatges.

Els agreujats, els catalans, ens hem acostumat a conviure amb aquest tracte humiliant, que no consta a cap estatut o document, però que existeix i fereix.

La catalanofòbia, prima i fins justifica decisions polítiques de tots els governs, que, clarament, esdevenen injustos greuges comparatius no parangonables amb cap país del món..

Si la catalanofòbia existeix; malgrat l'ocultació o tergiversació de les nostres honroses dades econòmiques i de les glòries de la nostra història,: Què succeiria si se n'assabentés adequadament i objectivament a qui fins gaudeixen d'aquesta fòbia.

Amb tot, ens cal acceptar que aquesta creixerà, ja que els profits polítics i les ignoràncies esmentades no la minvaran, sinó, més aviat tot el contrari.

PRIMERA SOLUCIÓ DE CIÈNCIA-FICCIÓ

Si tenim en compte que allò que en diem solució, no existeix. Ens cal triar: o bé fer una novena a la Mare de Déu dels desemparats, o bé pensar en boixaries.

Com tots Sabem, l'Església de les Jerarquies ha estat present en totes les malifetes infligides a la nostra terra, esdevenint-ne el nostre gran enemic: Aquestes foren: Casp, Reis catòlics, robatori d'Amèrica, Felip V, el Nacional Catolicismo (dit en alemany: Katholicismus Nazi) i filant més prim, encara els greuges actuals.

Doncs bé, la millor solució o potser una de les poques, seria passar-nos tots en bloc al protestantisme. Al cap i a la fi, avui esta acceptat, fins per teòlegs catòlics, que Luter tenia tota la raó. La prova de què en gaudia, fou la conversió en massa de mitja Europa. Si això s'assolís a casa nostra, els més beneficiats en serien els nostres mossens, els grans defensors de la terra,.

Avui els clergues en general i més el catalans, pateixen incongruències absurdes, com el celibat, i són veritables anyells de llurs bisbes. Si un dia milers de ministres catòlics, amb poques raons aparents, van acceptar el protestantisme: Per què els nostres mossens no el podrien acceptar amb tantes raons contrastades?

Ells podrien ser els salvadors de Catalunya.

Aleshores, en comptes de ser, de fet, una velada i humiliada colònia castellana, potser esdevindríem un protectorat anglès, on podríem afirmar sense por:
"Aquí català i anglès i el castellà per vostès".


SEGONA SOLUCIÓ DE CIÉNCIA FICCIÓ

Hi ha encara catalans que estan convençuts que la nostra llengua no morirà mai. Això es un gran error. Avui dia, es pot afirmar que al català li roman, amb molta sort, un segle, després, dins del Principat en serà una llengua molt minoritària; com una mena de patois al sud de França.

L'escassesa dels mèdia catalans i la proliferació dels castellans serà la fi del català.

Malgrat tot, serem els catalans, a qui tant se'ns en fot escoltar les cadenes foranes, els causants de la mort de la nostra parla.

¿Sabeu que passaria, si tots ens neguéssim a llegir o escoltar tot allò que no fos en català? Si algun dia fóssim capaços de seguir aquesta consigna, La Vanguàrdia es publicaria en català i les televisions, per no perdre la "moma" publicitària de què ara gaudeixen, emetrien en català o plegarien. Això no seria prohibir o perseguir el castellà com es va fer durant molts anys amb el català.

Així doncs, els catalans, empoltronits en la nostra benestança, serem responsables que un dia els nostres besnéts parlin llur llengua, gairebé d'amagat i avergonyits. A la fi, però, tindrem allò que ens mereixem.


TERCERA SOLUCIÓ DE CIÈNCIA-FICCIÓ

Malgrat que no ens agradi, una bona part dels nostres orígens ens venen de França, i allà hi ha catalans. Si esbrinem una mica els pros i els contres, constatarem que ser colònia de Castella o de França no és el mateix. Si ens regaléssim als gals, podríem negociar quelcom a canvi i gaudir d'avantatges. A més pertanyeríem a un dels primers països del món.

Per fer boca, el camp del Barça l'emplaçaríem a la frontera francesa i l'anomenaríem F C Katalonia. Jugaríem en la lliga francesa i així no patiríem més putades de les federacions catalanofòbiques.

Mossens