DÉU MEU POBRE CATALÀ!

Déu meu, pobre català!
Llengua antiga del substrat: *
Tant... pels veïns humiliat.
Què t’espera d’ara enllà?

Llengua vas ser d’un imperi,
el nom del qual van robar
i, així, Aragó anomenà,
sense vergonya i criteri,
rei que odiava el català. *

Dos, tu tens grans enemics,
un aquí, l’altre a Madrid.
Els d’allà... ofendre i mentir,
la gran ignorància ací
de qui no et sap ni llegir.

El que sabem de nos llengua
és el que ens han dit els mèdia:
cal saber, doncs, que aquests, sempre,
han mentit o han fet comèdia.
Glories canten de la seva,
i el nom del porc de la meva.

Febles són qui el seu ignoren;
captius del primer que escolten.
Paraules de neci diuen;
tots plegats prou massa formen.
i en no sabent... pobres!... riuen.

Per defensar sa ignorància
esmercen tot allò audit
del català a un enemic,
àdhuc, potser, amb arrogància. *

La llengua és la pàtria.
Humbold ho va dir ja molt clar: *
El poble que perd sa parla,
perd per sempre identitat;
menystingut sempre serà,
sense història i dignitat:

Als ignorants... se’ls en fot;
Contents, potser, fins i tot.
Del missaire o del burgès,
algun sé que ho prefereix.
I a l’església, avui encara,
bisbes fan la gara-gara.

A Europa més de deu són *
qui de llurs amos són lliures.
Pels anys passats del mal son,
pels anys passats del mal viure,
Gràcies mil donen a Déu.
car favor gran Ell els feu

Tots deu millor estan que abans;
cap ni un vol tornar enrere
i, altrament, qui l’amo n’era
s’encomana a tots els sants.
per resoldre seus problemes.
________________________


* àdhuc =( fins i tot )

* substrat = les llengües primitives, especialment del Mediterrani, amb les quals es va fabricar el llatí en un laboratori.
(Etrusc, Grec, Iber-català, àrab, etc.)

* Ferran el catòlic i el papa Bòrgia,
ambdós reconeguts catalanòfobs
anomenen com Aragó els països Catalans.

*Humbold, el gran filòleg universal.

Únicament un estat propi i lliure pot garantir la seva llengua indefinidament.



20 XII 2010