Buscant-te a la ciutat dels mil somnis

S'apaguen els llums a Londres,
les llunes es perden pel Tàmesis
i el Big Ben emmudeix les hores
que s'amaguen de nosaltres.

Enyoro els teus ulls, quan m'explicaven
per què t'estimo
i s'omple l'aire d'abraçades que mai acaben
i soledats que escupen metàfores.

El London Eye et busca
i va perdent la vista pels carrers i rascacels
que amaguen els somnis
que ploren els núvols al gris cel.

S'apaguen els llums a Londres,
es desorienten busos i taxis
que han perdut els teus ulls
per les corrents del Tàmesis.

Sagnen cabines de telèfon
que mai rebràn la teva trucada.
Mor de gana el British Museum:
La perdra Rosetta sols sap explicar absències.

Se'n riuen els corbs a la Torre de Londres
i em roben les corones que em vas regalar.
Plouen llàgrimes sobre el pont de les torres
i s'obre per deixar passar les soledats.

S'omple el metro de records,
sento l'agonia de les vies
i les línies porten enlloc:
Sols sóc un passatger més.

S'apaguen els llums a Londres
i s'enterren esperances a la cripta de St.Paul.
El Belfast bombardeja les ombres,
anclat a les teves aigües del Tàmesis.

S'apaguen els llums a Londres
i la nit es banya a les seves aigües,
on les llunes dormen
i els seus somnis naufraguen.

I els meus records viuen
entre mil teatres que aprenen
a interpretar el teu somriure
d'infinites llums.

Canvien la guàrdia al Buckinham Palace
on amaguen totes les estrelles.
Jo segueixo banyant-me
en la buidor d'aquesta nit.

S'apaguen els llums a Londres,
la teva absència et pinta
entre la infinitat dels carrers.
En aquesta ciutat els somnis mai dormen…