Bulbulcus ibis

Un relat de: Frèdia
Els esplugabous sempre m’havien cridat l’atenció: el seu caminar sigil·lós, fent petits saltirons; la manera d’estirar i arronsar el coll tot furgant amb el bec els tolls i les pastures en busca d’insectes; la sòlida complicitat amb remugants tant salvatges com domèstics: es fan amb els búfals i els antílops, amb els bous i les vaques... El motiu d’aquesta harmònica convivència són els paràsits. Als esplugabous no els cal escarrassar-se gaire: allà on hi ha bestiar, hi ha aliment assegurat. Les paparres s’arrapen a la pell dels animals per xuclar-los-hi la sang. Els esplugabous es cruspeixen les paparres. És una relació de beneficiosa dependència en la qual resulta difícil determinar qui necessita més a qui.

No va ser fins un dia de primavera que, tot observant el festeig dels ocells, vaig comprendre la fragilitat del meus sentiments. Jo em creia posseïdor d’un ferm equilibri, pensava que la relació que havia construït amb la Júlia era perfecta –bé no hi ha res que ho sigui del tot, però gairebé perfecta– i resulta que, de sobte, m’adonava que hi havia més ardor en aquell ritual de seducció, en aquella manera vehement de batre les ales, que en les nostres còpules. Aquell mateix dia, convençut que necessitava vibrar com els esplugabous mascles objecte de la meva observació, li vaig dir a la Júlia que em calia un temps per retrobar-me, per reconduir la meva vida, i ella em va mirar amb commiseració i em va dir: «I què faràs tot sol?». Vaig pensar que havia de mirar de combatre-les les pors per ser lliure. Vaig arreplegar quatre coses en una motxilla i vaig marxar.

Sembla que això va passar ahir, però ja fa gairebé dos anys. I tot ha anat molt de pressa. Tant, que dissabte que ve amb caso. Amb la Júlia no, amb la Cristina. De fet, no hi ha gaire diferència. Sé que el meu destí és el d’esplugabous i tant se val si les paparres provenen d’una gasela o d’una zebra. Del desig, ja me n’ocuparé a la primavera.

Comentaris

  • Propera publicació de l'ARC[Ofensiu]


    Benvolgut/uda relataire:

    Com ja deus saber, des de l’ARC hem encetat la iniciativa d’editar, mitjançant una plataforma digital de publicació, el recull dels microrelats guanyadors i seleccionats de l’anterior convocatòria del Concurs ARC de Microrelats “Secrets”. Edició que ja és un fet: SECRETS.

    La bona acollida d’aquesta proposta ha fet que ens plantegem la possibilitat de donar-li continuïtat. I aquesta és la nostra intenció.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada el passat mes de desembre i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens autoritzessis a comptar amb el teu microrelat perquè sigui inclòs en el proper recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic (associacio.relataires@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

    Esperem que aquesta nova iniciativa de l’Associació de Relataires en Català et sembli interessant.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu de l’ARC: associacio.relataires@gmail.com

    En/na ......................................................................................................... amb D.I. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat seleccionat del mes de ......................................, del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Sentiments” que s’editarà a finals de 2012 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a.

  • Molt bo[Ofensiu]
    Naiade | 17-01-2012 | Valoració: 10

    Un relat impactant. El títol ja és sorprenent, però el contingut supera amb escreix el que dius, i dius tant, en tant poques paraules...Primer ens portes a un món on expliques com sobreviuen els insectes, entre els animals, la dependència, el parasitisme...Per acabar comprenent que no som tant diferents. Enhorabona Mercè, saps treure suc d’arreu.
    Una forta abraçada

  • Molt original[Ofensiu]
    Materile | 12-01-2012 | Valoració: 10

    Felicitats, Frèdia!

    Un relat molt original que acaba sorprenent pels girs que fa. Molt ben escrit i tramat.

    Materile

  • I un afegitó...[Ofensiu]
    Vladimir | 09-01-2012

    ... ah, i m'he oblidat de comenar abans que el teu conte magnífic m'ha recordat uns contes breus que ara estic llegint. Un llibre -un "totxo" de gairebé 1000 pàgines- que m'han portat els Reis, els "Articuentos completos" de Juan José Millás. L'estructura d'alguns dels microcontes és molt semblant: partir d'un fet "científic" i derivar-lo cap a conflictes morals o ètics o sentimentals. Una lectura molt recomanable!
    Vladimir

  • Originalíssim![Ofensiu]
    Vladimir | 09-01-2012

    Aquest és -senzillament- un dels millors microrelats que he llegit en aquest concurs aquest any! M'encanta la manera de començar el conte, com si ens trobessim davant un text enciclopèdic, o un d'aquells documentals d'animals (els de "la dos" de TVE), i que tot plegat acabi derivant cap a uns conflictes emocionals entre éssers humans. Originalíssim! Un llarguíssim aplaudiment entusiasta!
    Vladimir.

  • Burxar de l'esplugabous[Ofensiu]
    franz appa | 07-01-2012

    Irònic, potser sarcàstic i tot, aquest relat burxa com un esplugabous en la pell dura de les relacions humanes, en les epidermis que poc o gens saben penetrar.
    De simbiosis i d'egoismes compartits.
    I el desig?
    La primavera vinent sempre és allí. Com el demà, no mor mai.

    franz

  • Que bé que escrius...![Ofensiu]
    brins | 23-12-2011

    A l'escola, ens ensenyen a saber escriure textos amb molta cura, a evitar faltes d'ortografia i de gramàtica, a cercar un vocabulari ric...però mai no ens podran ensenyar a tenir imaginació i encant a l'hora d'exposar els sentiments. No sé on vas poder aprendre tu aquestes coses, però sí que sé que te les has fet teves, que escrius de meravella, Frèdia.

    Et desitjo un Nadal molt feliç i un fantàstic 2012.

    Pilar

  • Esperança[Ofensiu]
    Pau Mora | 17-12-2011

    Espero que la primavera dissipi una mica aquesta tristor que envolta al teu personatge

  • Això sí que és enveja![Ofensiu]
    quimmiracle | 17-12-2011

    Gràcies pel teu benèvol comentari. Tu sí que em provoques enveja amb els teus relats!. Et continuaré llegint.

    Quim

  • crohnic | 17-12-2011

    Una comparació original, encertadíssima i desenvolupada magistralment... Fantàstic relat!! Enhorabona!!

  • Mons paral·lels[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-12-2011

    No es per ofendre, però m'has recordat al pare del serial "La Sagrada Família", que es passa tots els capítols mirant vídeos de fauna salvatge.
    Però la diferència està en com ens ho planteges tu, com ens ho estructures i com defineixes el desenllaç. No hi falta ni sobra cap paraula, l'estalvi de mots no necessaris sembla que està molt ben mesurat. Ja no cal que et digui com escrius de bé.

    El títol el trobo encertadíssim, i captivador.

    Molt bon relat!

    Ferran

  • Bravo![Ofensiu]
    allan lee | 14-12-2011 | Valoració: 10

    M'he perdut en la descripció acurada de les garses d'aigua i tota la connexió d'intercanvi entre animals, i allà tota feliç de capficar-m'hi, en un bany de lloms de vaca, mosques, mosquits i paparres, vas i gires de cop, em muntes el quadro i em fas obrir els ulls com unes taronges, primer perplexa, després assentint amb vigor: és clar, l'has clavat! Què hi fa, el subjecte? L'objectiu és sempre el mateix, i el pots trobar a tants llocs! No sé si m'explico, crec que no, però tu m'ho has explicat d'una manera brillant. Felicitats, és un privilegi llegir-te.

    a

  • Quina meravella![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 14-12-2011

    Quantes coses arribes a dir partint d'una observació que d'intranscendent va esdevenint transcendent. Els humans ens assemblem tant als animals! Aquesta dependència malaltissa que descrius amb tan encert m'ha deixat garratibada, Frèdia! Parles de tantes coses! De sentiments, de relacions caduques, de la vida, caram! Escrius de meravella, noia!
    Una abraçada enorme, estimada Mercè!

    Mercè

  • N'hi ha a milers.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 13-12-2011 | Valoració: 10

    N’hi ha a milers, d’esplugabous. Són aquells “inconformats” (que no inconformistes) que mai no troben el què busquen, i els sembla que no reben allò que es mereixen. I no se’n adonen els que no donen són ells, i que no pots demanar si no estàs disposat a posar de la teva part. I efectivament no poden viure sols, necessiten qui els acompanyi, i solen acabar casant-se amb algú pensant que així s’asseguren la estabilitat, però que els cansarà tan aviat com les seves anteriors parelles. De fet, més que esplugabous, són les paparres.
    Et segueixo des de que em vas impressionar amb “Estimada Rasha”, que em va tallar l’alè, un dels primers dies d’explorador d’aquestes pàgines. Aleshores no vaig saber què dir, per això aprofito ara. Felicitacions.

  • De flor en flor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-12-2011 | Valoració: 10

    M'has recordat un amic de fa anys i del qui no recordo el nom. Saltava d'una flor a una altra amb una velocitat increïble. Totes les flors o noies eren tractades exactament igual, amb les mateixes paraules carinyoses, els mateixos gestos, etc. Tot era igual encara que la noia fos cada cop diferent, amb la seva personalitat propia, els seus atractius propis i amb totes les seves coses propies. Ell semblava un robot, parlant sempre igual, exactament igual. M'hi has fet pensar amb aquest relat teu tan real, tan original a l'hora de triar els protagonistes animals. M'ha encantat retrobar-te. Una abraçada.

    aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: