Cercador
Bruta tinc l'ànima...
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Bruta,
tinc l'anima bruta
i no abasto la raó!
Quelcom em consumeix per dins
i l'ànima m'està corcant.
Si sabés on és:
M'escorxaria la pell,
m'esquinçaria les carns
i em remouria les entranyes
fins a desprendre-ho de mi!
Oh, Déu.
Quina ha estat la meva falta,
que em fas pagar
tan insofrible penitència?
D'albada a posta de sol,
dia rere dia...rere dia...
La consciència m'escamna
i, burleta, em xiuxiueja a l'oïda:
"no ets res", "res no vals",
" a qui vols enganyar!"
I s'acarnissa amb mi
i se'n trufa dels meus plors.
I delerosa del meu patiment
m'amargueja les nits.
No hi ha treva ni descans...
I em porta al món dels malsons
on té tot el seu poder
i aprofita el meu desmai :
Confonent-me en laberints,
fent-me fugir de mil monstres,
i em fa purgar i em flagel.la
Fins que el sacseig és tan gran
que em desvetlla
i en despietats despertars:
La suor em xopa el cos,
batecs turmenten el cor
i l'aire aviciat m'ennuega...
El meu plor m'irrita els ulls,
calfreds em fan tremolar...
Bruta,
tinc l'ànima bruta
i no abasto la raó...
Que m'abrusa i m'aclapara.
Que, invencible, m'afebleix
i en vida em vol fer morir.
Comentaris
-
Ahir[Ofensiu]Nonna_Carme | 05-07-2010
vaig enviar-te el comentari massa de pressa i vaig escriure "pócima" i és "beuratge". Et demano perdó i aprofito per a donar-te les gràcies pel teu carinyós comentari.
Que tinguis un bon estiu, Joan. -
M'agradaria[Ofensiu]Nonna_Carme | 04-07-2010
tenir a les meves mans la pócima màgica i que la poguessis beure per poder sortir d'aquest pou negre on sembla que has caigut.
M'ha emocionat i m'ha entristit aquest crit teu tan desesperat, Joan. No imagino com et sents, ho sé perquè jo també, fa molts anys,vaig caure en aquest maleït pou. Però t'en sortiràs, amic.
Una abraçadota. -
Repte: netejar l'ànima[Ofensiu]nuriagau | 04-07-2010 | Valoració: 10
Un poema en què has sabut trobar imatges adients per descriure una punyent situació. Potser tots ens hem sentit d'aquesta manera en algun moment de la nostra vida, però no tothom sabria expressar-ho com ho has aconseguit fer tu.
Felicitats, joandemataró!
Núria
-
Amb sentit de l'humor[Ofensiu]Joan G. Pons | 04-07-2010 | Valoració: 10
Joan, t'ha tocat un val de neteja garantida. Més detalls...via confidencial.
Hi ha una Història d'una persona que li agradava nedar. Però al sortir de l'aigua deia: Avui aigua bruta. El seu amic li deia.... 8 metres a la dreta l'aigua era neta. Ohhh ! amic... a mi m'ha tocat l'aigua bruta... Demà ja veurem !!!
Joan t'invito al repte del CANVI ! No és fàcil. És un repte i jo et veig i sento que tu ets capaç.
Per correu apart, t'envio el paradigma dels "micos". -
Excel·lent![Ofensiu]Mercè Bellfort | 03-07-2010 | Valoració: 10
Amb una força impactant els teus versos m'han arribat a l'ànima. Has transmès a la perfecció l'angoixa de viure, el dolor, els malsons, la baixa autoestima que a tots ens devora en un moment o altre de la vida. En fi, espero que darrere meu vinguin més comentaris perquè el poema s´ho val.
A veure si de mica en mica anem netejant i acolorint aquesta ànima trista i desemparada.
Una abraçada ben forta, Joan!
Endavant, company!
Mercè
Valoració mitja: 10
