Bridge - (Secrets)

Un relat de: Siset Devesa

Des de darrera de la vidriera emplomada de la galeria de la mansió, Lord Filmore fa adéu amb la mà als darrers convidats. Mentre veu com el cotxe del coronel Grant desfila, amb aquella dignitat, pels jardins de la propietat, pensa que la vetllada de bridge ha estat un èxit. Tot ha sortit rodó : el rostit del sopar, al punt; els Bordeus que els han servit, en el seu moment òptim de maduresa. La sobretaula, una delícia com sempre : els millors havans i els vins de Porto més selectes del celler han fet la companyia que els seus il·lustres convidats requereixen.


Lord Filmore sap ser un bon anfitrió. Està orgullós que els seus visitants li agraeixin les atencions que els dispensa en cada reunió, de la mateixa manera que se sent un dels darrers mantenidors del bon gust britànic, un dels darrers membres d'aquella gran societat que es va difuminant, com el propi Imperi … Què en quedarà de tot plegat, quan aquests petits signes d'etiqueta hagin desaparegut ? On anirà a parar el món sense la cacera de la guineu, sense cricket i sense les delicioses partides de bridge ? Què serà de la bona societat sense els seus estimats amics ? Vells companys d'Eton, antics camarades de l'exèrcit, amistats forjades durant anys i anys a la City i estius a la verda campanya … I del servei, què se'n farà del servei ? La governanta, l'ama, les cambreres, i el seu entranyable Andrew, el majordom que ha estat la seva ombra durant gairebé cinquanta anys.


La marxa dels darrers convidats representa un bon descans per l'Andrew. Ell, home fidel i discret, sap positivament (després de tantes i tantes sessions de bridge) que després de la festa, en fer endreça dels salons, en un lloc o altre hi trobarà a faltar un canelobre de plata i que, invariablement, algun dels convidats (o les seves mullers), haurà fet ús dels lavabos sense estirar la cadena del vàter.

Comentaris

  • La caixa del peix[Ofensiu]

    Hola àlies Siset. Acabo de descobrir que ets un assidu de RC. Jo també hi vaig participar als inicis, entre els anys 2004 i 2005. Més d'un relat l'havia enviat des de la feina, ben a prop d'on estaves tu!

    Com que ara tinc taaaant de temps, aniré llegint els teus relats mica en mica, pausadament, com li pertoca a un bon pre-jubilat de la caixa del peix.

    De moment he llegit el primer i l´'ultim i m'han agradat força.

    Vinga doncs, salut

  • Deliciós![Ofensiu]
    Vladimir | 11-02-2009

    Qué ben escrit! Conec bé als britànics (vaig conviure amb ells gairebé cinc anys) i són ben bé com els retrates al conte. I encara ara són així: orgullosos dels seus costums i de la seva manera de ser (però no puc dir que no els admiri i, sovint, enveji).
    Aquests dies, sempre que puc, et vaig llegint: m'agraden molts els teus microrelats!
    Per cert: no t'animes a participar al repte sobre contes de fantasmes? Penso que el tema escauria al teu estil.
    Una abraçada des de La Roca,
    Vladimir.

  • De secret a secret[Ofensiu]
    ciosauri | 02-06-2008

    i tiro perquè em toca! Gràcies Siset, m'has donat una bona sorpresa! I el premi m'ha fet molta il·lusió. Atenent la petició dels meus lectors (quin luxe!) enviaré a RC el primer relat del recull i l'enllaç a la pàgina del blog del Club de Lectura Sant Narcís de seguida que ho pengin. Una abraçada!

  • Baixant, baixant[Ofensiu]
    ciosauri | 13-06-2007 | Valoració: 10

    i llegint, llegint, he arribat fins aquí. Com qui caça bolets i troba una clapa de rovellons, aquests contes breus, irònics, dessacralitzadors, amb un punt de picardia de tant en tant, m'han fet passar una bona estona i m'han alimentat -en aquest cas, la imaginació.
    Salutacions!

  • m'ha agradat molt[Ofensiu]
    NEULA | 04-01-2007

    el contrapunt irònic de la visió del majordom. Real com la vida mateixa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Siset Devesa

54 Relats

199 Comentaris

60184 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
"Dins es món que m'he inventat tot se mou a total realitat."

Multicinemes (Antònia Font)