Boiximans

La pregunta que et fas: "Quí és completament feliç?" no és amarga i agafa un to neutre adequat per a que tothom hi digui la seva amb "entusiasme" però crec que és, exclusivament pròpia d'una societat sense obligacions de cap mena i que promou una vida ensucrada permanent.

Donat-li voltes, he pensat en els boiximans del Kalahari - que sempre surten en aquest tipus de reflexions -, tot el dia atrafegats pel desert buscant aliment: poden estar cansats o malats o qualsevol altra cosa, fins i tot borratxos, pot ser que estiguin catxant, però, la veritat, no me'ls imagino capcots despre`s del clau o cantant tristos poemes a la lluna. Viuen amb "coherència". Segur que han previst un sistema per si s'han precipitat amb la veina de tenda, aquella que és tan guapa.

En canvi nosaltres tenim una societat basada en l'ambició cosa que ens porta a la infeliçitat; que guanyo jo ambicionat la inteligència d'Abc o la capacitat d'engrescar les dones de Def, o la saviesa d' Hij, o l'alçada de klm o els poemes d' Opq, - amb l'estol de paraules que l'acompanya per a que triï cada dia un vestit nou per als seus pensaments -?

Una ambició de permanència en la felicitat completa. No podem tenir la boca ensucrada tot el dia amb la mel de l'èxit: fa caries, no podem tenir-la erta tot el dia agafarim agulletes, no podem mantenir-nos en un estat d'orgasme permanent. Fins i tot, un oferiment massa clar ens podria provocar un sentiment de por o de vergonya aliena i dir-li senyora tapis el cul que agafarà fret aquí de genolls sobre la "llamborda"- és només un exemple, ja savem que això es ontològicament impossible, excepte en l'imaginari masculí -.

A mi, particularment, m'agrada la muntanya, una forma boiximana d'aconseguir felicitat i que es crea una amb una suma de plaer i esforç: quan pujo les costes em pregunto qui m'ha manat anar-hi. En canvi quan he assolit l'objectiu i em menjo, suoròs, la mandarina, dins de la meva boca sento música, tot notant com el cos necessita allò que li estic donant, llavors el sol en aquell "interval" de mig matí escalfa ja fortament i m'eixuga la suor de la camisa; me n'adono que els meus fills han volgut venir amb mi i la meva dona està tan tranquil·la a la piscina -suposo, clar, sempre pot haver-hi un boiximà esperant l'ocasió!-.