Blood Roses

Un relat de: Lady_shalott

Diu la cançó, la repeteix rossegant la veu i sense deixar de modular les paraules com molles de pa amb el so amunt amunt avall avall i
ah,
pausa,
em pren l'aire, com deia blood roses... per què em mira d'aquesta manera i es passa la mà per la cara mentre sospira, ah, ah, no sospira em crida amb gemecs, m'expliques la història de totes les noies
Marianne,
la meva preferida, s'ofega entre roses de sang, per què Marianne?
Tot i ser la més bella s'hi va llençar, d'algun vaixell terrestre a la mar, però encara estan petits esternuts de les roses, blood roses...

La mateixa veu sobreposada a la cançó, dolça
dolça,
solia ser-ho amb mi,
i ara m'empasso la mel dels ulls amb la cobdícia de la reina abella més ansiosa, agafa aire i condueix-me per cada respiració feixuga, crida Marianne, crida per què ja no hi ha dolor, ni cançó de roses i només blood roses de la sang avall avall i
ah,
pausa,
gemega com qui no pensa tornar al so, en record acord del piano,
suau,
amb un suau de carícia, porta'm amb tu, canta'm desgràcies que m'agrada com ho fas, esquerda la veu i trenca el compàs amb orgasmes greus, tecleja'm cada lletra amb afonia, i de la sang com només tu encara pots fer, asfixiada de roses, repeteix-me que estimes aquell lloc on només hi arriba la teva veu...
i jo.

Comentaris

  • Preciosa cançó[Ofensiu]
    gypsy | 02-08-2006 | Valoració: 10

    i preciós poema escolpit mot a mot amb precisió, com una escultura sorgida de la pedra, a poc a poc,
    d' una bellesa impactant i dura.

    una abraçada, companya de morts i misteris que encara han de venir.

    gypsy

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

85303 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson