Blau cel, Erm Camí

[I - Erm camí]

Et veia caminant sota aquell cel blau
que esculpia colors de Sant Martí,
massa pendent de no entrebancar
amb aquelles quatre roques
que sempre embruten el camí.

Amb el cap abaixat,
et negaves a veure aquell espectacle
que silenciosament feia emmudir
les més rebels veus d'infelicitat.

Et veia caminant amb por
sota la serenor d'aquell blau cel sense secrets,
massa pendent d'arribar
a llocs on no s'hi arriba amb els peus.
I seguies recorrent l'erm camí…

On penses trobar el que busques?
Aquest camí és de pedres.
Rere pedres sols hi ha pols…
Ara és el moment d'alçar la vista.

[II - Entrebanc constant]

Et veia caminant a cegues,
vigilant no entrebancar,
vivint un entrebanc constant…

Et veia caminant perduda,
intentant aprendre a volar,
cada cop més segura
que el precipici s'acostava…

Et veia caminar amb desgana:
Buscant la felicitat amagada
t'havies anat deixant els somriures pel camí…

Et veia caminar i de cop me n'adonava
que volies ser feliç.


[III - Blau cel]

De cop em vaig veure abraçant-te
i vas tornar a obrir els ulls…

Et vaig portar tots els teus somriures que havia anat recollint
sense que tu te n'adonessis.

Vaig dir-te: seguiràs entrebancant-te, no ho dubtis,
però sabràs que la vida és més que insalvables pedres.

I vas seguir caminant el mateix erm camí,
viatjant amb la mirada per l'infinit blau cel de Sant Martí…