Bill Evans for lovers

Un relat de: l'home d'arena

Mentre et deixava anar, amor meu, només per a nosaltres Bill Evans tocava el piano, omplint la nostra cambra de tantes coses què tinguérem al so d'aquella música.
Mentre et mories, em miraves tendrament, seguint amb les dues mans el compàs del baix de Gary Peacock... i la sang se t'escapava rebel i espessa de les venes, i mullava els llençols blancs i la flassada... Jo procurava no plorar i feia de Paul Motian, imitant un toc suau de bateria, perquè això, a tu, sempre et feia riure.

Cinc cançons només per dir adéu, en són tan poques...

He deixat sonar tot el CD quan ja no hi eres, assaborint el teu darrer somriure, i la dolçor del bes què m'has donat abans d'anar-te'n. I ara, hi ha tant de silenci... què l'he engegat una altra volta, i et segueixo lentament entre la música, vessant la meua sang sobre la teua, tapant-la perquè no et geles tan de pressa...

Comentaris

  • Un més[Ofensiu]
    Anagnost | 26-04-2007 | Valoració: 10

    Una altre de les teves aportacions que he "descobert". L'he llegida quatre o cinc vegades, i a manca de "Trio'64" i de Gary Peacock, m'he posat de banda sonora l'impagable "Walts for Debby", amb Eddie Gómez i Marty Morell fent companyia a Bill Evans. Tot plegat, una delícia.

  • llibre microrelats[Ofensiu]
    ed_la_Quadriga | 22-02-2007

    Benvolgut:

    Necessitem saber amb quin nom vols sortir acreditada al llibre de microrelats.

    Per favor, fes-nos-ho saber, el més aviat millor, a l'adreça

    jsole@laquadriga.com

    Moltes gràcies

  • Red Pèrill | 01-02-2007

    Jo procurava no plorar i feia de Paul Motian, imitant un toc suau de bateria, perquè això, a tu, sempre et feia riure.

    "Genial"

    Vaya trio

    4 texto seguits, no m'ho havien fet mai de la vida, estic sorprès... moltes gràcies

  • Bicèfal[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-01-2007

    Dur i tendre, dolç i amarg, trist i esperançat, realisme i somni, música i silenci, sang vermella i llençol blanc: un relat bicèfal!

    M'ha sacsejat! Per la cruesa del tema i per la bellesa de la forma, pel dolor que desprèn
    l'escena i per la humilitat amb que es presenta.
    Enhorabona!

    T'envio una abraçada d'aquelles que es donen sense pressa i es reben si ve de gust,
    Unaquimera

  • ginebre | 14-01-2007 | Valoració: 10

    bona mort si, però tot hi així no deixa de ser tràgic..
    que bèstia aquest relat! amb la sang calenta i rebel i la música de l'amor , l'intent de lleugeresa i humor, el desesper final...
    "perquè no et geles tant depressa".
    Ben escrit, això si, fa encongir el cor.

    p.d. ja sé la resposta de l'endevinalla!! Si!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: