Cercador
BALLAR-ME
Un relat de: Ània LlumExplica'm de quin color es vesteix la seva mirada, perquè
quan la vegi per primera vegada
la pugui identificar.
Posar-li nom i cognoms.
Em van dir que no es digna a trucar a la porta i que comptades
vegades la tanca després de sortir,
deixant-ho tot tan desordenat que el caos s'entén com l'única forma de
pensament.
Que t'observa des de l'altre costat del carrer concorregut i
de sobte et sents petit,
insignificant, menyspreable, gairebé inexistent, excepte pel
bramul itinerant dels cotxes
que rapinyen amb ràbia la calçada, de la vida que no para
de moure ni una mil·lèsima
de segon, deixant-te desemparat en un buit que
ni busques, quan ella ja
va a dues-centes revolucions per minut.
I no pensa agradar per tu.
No es pot mesurar amb paraules el sabor del seu mirar
sinistre.
L'olor amarga i densa d'aquest sentiment enverinat i
ermità, paràsit de les meves
ambicions.
Malson intern que es confon amb massa
facilitat amb la realitat.
Apareix amb freqüència il·limitada, amb la suavitat i ironia
del sentiment de doble fil
que et ratlla per dins.
Amb la lúgubre certesa que em faràs sentir
imperfecta.
Que retalles els meus passos, delimites les meves paraules i
provoques que tremolin,
implantes en la meva ment la idea que no valc res.
Ja estic farta.
Encara no t'havia escrit un poema perquè desconeixia el
teu nom, però ara bufen nous vents.
Ets tu la que no em coneix a mi.
Estimada inseguretat, jo ja no et tinc por.
Ja he fugit del teu laberint impossible, de les teves mesures
improbables, de la teva utopia desmesurada. Mira'm tot el
que vulguis, que ara conec la teva veritat, que no ets
més que fum, miratge,
engany.
Tanca la porta després de sortir i, a poder ser, no tornis.
Ara em toca descobrir tot el que jo soc, trobar totes
les peces del meu trencaclosques,
ballar-me fins a sentir-me completament i irremeiablement
meva.
quan la vegi per primera vegada
la pugui identificar.
Posar-li nom i cognoms.
Em van dir que no es digna a trucar a la porta i que comptades
vegades la tanca després de sortir,
deixant-ho tot tan desordenat que el caos s'entén com l'única forma de
pensament.
Que t'observa des de l'altre costat del carrer concorregut i
de sobte et sents petit,
insignificant, menyspreable, gairebé inexistent, excepte pel
bramul itinerant dels cotxes
que rapinyen amb ràbia la calçada, de la vida que no para
de moure ni una mil·lèsima
de segon, deixant-te desemparat en un buit que
ni busques, quan ella ja
va a dues-centes revolucions per minut.
I no pensa agradar per tu.
No es pot mesurar amb paraules el sabor del seu mirar
sinistre.
L'olor amarga i densa d'aquest sentiment enverinat i
ermità, paràsit de les meves
ambicions.
Malson intern que es confon amb massa
facilitat amb la realitat.
Apareix amb freqüència il·limitada, amb la suavitat i ironia
del sentiment de doble fil
que et ratlla per dins.
Amb la lúgubre certesa que em faràs sentir
imperfecta.
Que retalles els meus passos, delimites les meves paraules i
provoques que tremolin,
implantes en la meva ment la idea que no valc res.
Ja estic farta.
Encara no t'havia escrit un poema perquè desconeixia el
teu nom, però ara bufen nous vents.
Ets tu la que no em coneix a mi.
Estimada inseguretat, jo ja no et tinc por.
Ja he fugit del teu laberint impossible, de les teves mesures
improbables, de la teva utopia desmesurada. Mira'm tot el
que vulguis, que ara conec la teva veritat, que no ets
més que fum, miratge,
engany.
Tanca la porta després de sortir i, a poder ser, no tornis.
Ara em toca descobrir tot el que jo soc, trobar totes
les peces del meu trencaclosques,
ballar-me fins a sentir-me completament i irremeiablement
meva.
Comentaris
-
Ballar-te[Ofensiu]Prou bé | 04-06-2023
Poema, reflexió, introspecció... Un cant a l'esperança en deixar de banda la inseguretat! Bo!
Amb total cordialitat -
Autoestima...[Ofensiu]Rosa Gubau | 04-06-2023
Inseguretat..
Que no deixa espai per avançar. Un bell poema i una bona i encertada realitat de molta gent.
Gràcies per compartir Ània.
Salutacions.
Rosa.
l´Autor
30 Relats
81 Comentaris
4589 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
No som escriptora, sinó una d'aquestes joves a on pàgines web com aquesta tenen l'amabilitat de cedir-nos un espai perquè diguem la nostra en forma de relat breu. La meva columna es titula "La banyera voladora", perquè sincerament no se m'acudeix què més dir davant del panorama que m'ofereix els meus pensaments i reflexions, i és vertaderament un goig i un privilegi que vosaltres la vulgueu llegir.Últims relats de l'autor
- TROSSET DE LA NOSTRA DIVINITAT
- Tot
- A VOSALTRES, LES QUE M'ESCOLTEU
- Des d'aquí som una estrella
- De l'ambre dels teus ulls
- Al castell de santa Àgueda
- TARDOR
- Febrer abeurat, mig any assegurat
- Tramuntanenques
- La ronda buscada
- Ecce Mulier
- un bosc desforestat
- DISCURS POLÍTIC D'AMOR I MORT
- CANÇÓ DE BRESSOL A L’ENTERRAMENT
- A L’ART