ballant..

Un relat de: Clara Garcia Collado

Pujo a l'escenari, tinc tot un festival per davant.
Sona aquella veu que reclama l'atenció del públic..
"..siusplau apaguin o fiquin en silenci els telèfons mòbils, l'espectacle és a punt de començar!"La música comença a sonar, al principi costa fins i tot de seguir-ne el fil, tot seguit comença a pujar-se el teló, les més petites del davant surten a ballar, mentre una entrada de tota l'escola davant, impacte a la gen que mirant s'estan.
Punta, taló taló punta, i ja marxen les més petites.
Sembla que cada cop es va quedant menys gen a l'escenari, les grans ens quedem ( amb el mànec de la paella), tot el tems que hem passat dedicant-lo a assajar-ho tot, es pot perdre totalment, ho per una altra banda el podem guanyar, sortim davant l'escenari, es sent el soroll de les puntes al tocar al terra, el professor s'està des de la cortina mirant-nos, segurament trobant algun que altre però..
Però aquest cop, ens somriu, ja no som les nenes petites de sis anys que tenia avanç, les nenes han crescut les nenes ara estan canviant, les nenes s'han esforçat tan o poc, cadascuna per el que creia necessari, les nenes estan brillant.

Comentaris

  • Curt però intens[Ofensiu]
    Lecram | 03-01-2019 | Valoració: 9

    Així és com he trobat el teu relat curt com intens, a mesura que el llegia, m'ha semblat anar entrant a l'escenari com vosaltres les ballerines amb el taló punta.

    Gràcies Clara pel teu relat, un plaer haver-te descobert.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: