Avui vull somiar...

Un relat de: Menorca

Avui vull somiar...
que el que he viscut no ha estat real,
que aquestes coses no m'estan passant a mi,
que les llàgrimes que he vessat per tu han tingut algun sentit,
que el temps que t'he dedicat ha servit per alguna cosa,
que el temps que et dedico et fa algun profit,
que el temps que et seguiré dedicant no caurà en el no-res...

Avui vull somiar...
que la meva presència té algun sentit per tu,
que si no hi sóc notaràs la meva absència,
que algun dia descobriràs
tot el que he donat per tu,
tot el que guanyat amb tu,
tot el que perdut per tu,
tot el que m'has donat sense saber-ho,
però alhora tot el que m'has pres.

Avui vull somiar...
que demà serà un dia millor,
que demà tot serà diferent,
que demà veuràs en mi alguna cosa més...

Avui vull somiar...
que algun somni es farà realitat,
que l'amor vertader triomfarà,
ja que és aquell que no espera res,
ni demana res,

Avui vull somiar...
que demà puc fer la meva vida,
sense tenir-te constantment al cap;
que demà puc viure sense que la panxa se'm faci un nus
a cada revolt, a cada passadís, a cada aula,
en cada instant en que sé que pots aparèixer.

Avui vull somiar...
que els somnis només seran somnis,
que la realitat és la que em marca
el present i el futur
que puc entendre que els dos móns són diferents
i que conviuen plegats però distingint
realitat i ficció
somni i veritat.


Comentaris

  • Està molt bé[Ofensiu]
    Nyaelven | 04-04-2006 | Valoració: 8

    M'ha agradat molt, segueix així.

  • ^ que si no hi sóc notaràs la meva absència ^[Ofensiu]
    kispar fidu | 04-04-2006 | Valoració: 10

    uoooo! m'encanta aquest!!!

    "Vull somiar que realitat i ficció se separen seguint camins diferents, i que jo persegueixo la realitat, conforme en saber que els somnis, tot i somiats, poden no existir..."

    el tros de:
    tot el que he donat per tu,
    tot el que he guanyat amb tu,
    tot el que he perdut per tu


    m'agrada especialment, perquè considero que és tota una definició de l'amor: Tot el que fas per la persona, tot el que reps d'ella (encara que sigui inconscientment), tot el que t'aporta, i també tot el que perds per ella (els moments on tot sembla impossible i el món se t'enfonsa. Els instants en que ho abandonaries tot i deixaries que els somnis et consumissin infinitament. Les estones que no te'l pots treure del cap mentre desitges ser capaç d'oblidar-lo, de desEstimar-lo...).

    Un bon relat! (me'l posaré a preferits! ;) jeje)

    ens veiem!
    Gemm@

  • Avui vull que sàpigues...[Ofensiu]
    Pandita | 04-04-2006 | Valoració: 10

    ...
    que tot el que et proposis pot fer-se realitat,
    que no s'ha de perdre l'esperança per res,
    que un món sense ell no és un món sense res,
    que no pots pretendre oblidar-te d'ell com si res, li has de guardar un lloc al teu cor, en una caixeta, qeu mica a mica s'anirà tancant, fins que pensar en ell ja només sigui un bon record de tan en tan, no un pensament qeu estigui constantment dins del teu cap.

    Només una última cosa que vull que recordis, "el que ha de passar, passarà".

    Una abraçada molt gran!! I enhorabona x la ratxa de relats que portes!!! :)

    aida

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Menorca

Menorca

29 Relats

61 Comentaris

32702 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
He nascut a Menorca i hi havia viscut sempre, fins que vaig haver de sortir de la meva illa (gairebé tot el meu món) per estudiar a la universitat.
Algunes coses que podeu saber de mi... M'agrada la natura i el camp, els animals... m'agrada la lectura -tot i la manca de temps que suposa la feina-... m'agrada el bon temps i les platges de Menorca... m'agrada la bona música, el teatre... m'agrada el bàsquet (i el Menorca Bàsquet)... m'agrada compartir el meu temps amb els infants... també m'agrada passar estones amb els amics -d'aquells dels bons que es compten amb una mà i que tenc sort de tenir-. I el poc temps lliure que em queda o quan realment ho necessito, escric.

És tot. Espero que us agradi el que trobeu al meu raconet de lletres.