Reflexions de lluna plena

Un relat de: Menorca

I ja està. No hi ha marxa enrere.
La corda s'ha tibat de més. I s'ha acabat rompent.
Sense més.
I mai serà com abans.
No es pot. És impossible.
Perquè ja he creuat la línia.
Mai més.
No puc tornar a ser ‘una més'.
Voldria ser, de nou, ‘una més' i prou.

Sense mentides. Sense obligacions. Sense retrets.
Amb llibertat. Amb somriures. Amb franquesa.
Perquè si.
Simplement, casualitat.
Sense males cares. Sense enveges.
Amb les coses clares.

Perquè jo som així.
I no puc ser diferent. Ni vull ser-ho.
Vull estimar. I estimar-te
Però a la meva manera.
Sent original. Sent amiga. Sent JO.
Perquè SI.
Perquè VULL.
Perquè PUC (si em deixes).

Comentaris

  • Voler...[Ofensiu]
    natasha | 28-07-2010

    ...diuen que és poder.
    A estimar ningú ens n'ensenya...només el temps i l'exeriència.
    Una abraçada

l´Autor

Foto de perfil de Menorca

Menorca

29 Relats

61 Comentaris

34528 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
He nascut a Menorca i hi havia viscut sempre, fins que vaig haver de sortir de la meva illa (gairebé tot el meu món) per estudiar a la universitat.
Algunes coses que podeu saber de mi... M'agrada la natura i el camp, els animals... m'agrada la lectura -tot i la manca de temps que suposa la feina-... m'agrada el bon temps i les platges de Menorca... m'agrada la bona música, el teatre... m'agrada el bàsquet (i el Menorca Bàsquet)... m'agrada compartir el meu temps amb els infants... també m'agrada passar estones amb els amics -d'aquells dels bons que es compten amb una mà i que tenc sort de tenir-. I el poc temps lliure que em queda o quan realment ho necessito, escric.

És tot. Espero que us agradi el que trobeu al meu raconet de lletres.