Avui he somiat...

Un relat de: Menorca

Hola!!! Ja sé que em vas dir que tenies un cap de setmana molt estressant, però és que et volia contar això… endevines amb qui he somiat aquesta nit?

Sé que ja ho has endevinat. I van moltes nits ja. Em sembla que és preocupant. Bé, t'escrivia per contar-te el somni, perquè ha estat molt maco (que no vol dir eròtic, són coses diferents, eh?)

"Recordo que érem dins un barco, però que estava amarrat a port. S'hi estava preparant una festa o alguna cosa, i la meva família hi era tota sencera. El David també hi era amb una cosina o no sé qui, una nena petita. Em sembla que tu potser també hi eres, però no tenies gaire protagonisme, em sap greu. Evidentment, també hi havia "la nena" (ja ens entenem). Doncs recordo ser a dintre el barco, enllestint quatre coses, detalls, em sembla que col·locant flors. Quan tot ha estat llest, amb un dels companys, l'Óscar, hem replegat les nostres coses i hem sortit, hem baixat a terra. Vosaltres éreu tots allà, però no sé que hi fèieu...

De sobte, s'ha sentit un soroll molt fort, com una explosió. Estàvem xerrant tranquil·lament i ens hem girat espantats. Per les portes d'on entren i surten els cotxes que van a dintre el vaixell sortia fum, i es sentia molta gent cridant. Semblava una explosió o cosa per l'estil. Ens hem quedat paralitzats allà davant, mirant com les portes intentaven obrir-se o tancar-se, no ho sé del tot cert. La qüestió és que ens hem adonat que érem al mig, bé del dret de la sortida, que si la gent que era a dins sortia en estampida ens passava per sobre. La resta dels que eren fora també se'n han adonat, i tothom ha arrencat a córrer cap a l'estació marítima.

En aquell moment, el David s'ha adonat que no veia per enlloc la nena petita (la cosina o la neboda, no té més importància). Sense donar explicacions, ha canviat el sentit de la marxa, tornant enrere, a buscar-la. L'altra "nena" i tu, i la resta, heu seguit el camí, per posar-vos sota cobert. Jo he estat incapaç de seguir pensant amb mi, i també he fet mitja volta, per seguir-lo a ell. Però no se n'ha adonat pas, com si m'hagués tornat invisible i els meus crits no es sentissin entre la multitud esverada. Ha trobat la criatura, que estava immòbil al mig de la gent que fugia. L'ha agafada, se l'ha posada a coll, i ha arrencat a córrer de nou. Fins i tot somiant estic en baixa forma jo, per tant m'he hagut de parar jo a reprendre l'alè quan he vist que ja tornava. Hem partit tots i ens hem posat a cobert. No s'havien sentit més sorolls i el foc semblava haver-se apagat: tampoc es feia fum sortint per les portes, ara obertes i immòbils a sobre del moll.

M'ha cridat de tot. No entenia perquè no havia seguit a la gent per entrar a l'estació i posar-me a refugi. Han aparegut voluntaris de la Creu Roja, per veure com estava la nena, i se l'han emportat. Ell els volia seguir, però li han dit que estaria bé i que descansés. Aleshores, l'he agafat del braç i s'ha girat i se m'ha quedat mirant. Li he aguantat la mirada una estona, però és tan tendre que em fon i em fa treure un somriure encara quan les situacions són adverses. I li he explicat:

-Saps perquè he vingut a buscar-te?
-No, però ho voldria saber.
-La meva família sencera és a dintre. Els pares, la meva germana, els avis, els tiets, les cosines... la família sencera. I no sé que els pot haver passat. Essent aquí fora, tampoc tenia l'opció de saber-ho.
-Que té a veure això amb mi?
-Doncs que, a part de la meva família, ets el que més m'importa en aquest món. I sense saber com estaven ells, he preferit arriscar-me jo també que perdre't a tu per sempre.

Ha estat un moment màgic. Senzillament, m'ha posat un dit a sobre els llavis, per fer-me callar, i m'ha fet un petó. Quan ens hem separat, l'he mirat i he descobert que el seu amor era el secret més ben guardat de la història i que ningú no en sabia res. Ens hem quedat abraçats, recolzats en una paret, durant una bona estona.

Aleshores hem sentit veus. Éreu la "nena" i tu, que veníeu a veure com estàvem. Com que ja sé el que pensa la "nena" de mi, ens hem separat, li he somrigut dissimuladament i he partit moll enllà. Sabent que l'amor de la meva vida estava bé i a més m'estimava, era hora d'intentar entrar al barco i buscar la família."

Però ha sonat el despertador, i la vida real m'ha recordat que les coses no són mai com voldríem. Per tant, en comptes de tenir un amor etern tinc un gran amic que sé que si em necessita em vindrà a buscar i a qui sempre intentaré ajudar. Tot i que no senti per mi tot l'amor que sento per ell.

Bé, fins aquí tot el que tenia per contar... ja et tindré al dia si hi ha més novetats, tant al meu món dels somnis com a la vida real.

Molts petons, i fins aviat.

Comentaris

  • el secret més ben guardat de la història [Ofensiu]
    kispar fidu | 03-04-2006

    eis! uoles! jejeje, uooo! relat nou! ;) (en època d'exàmens sembla que les paraules venen al cap, oi? jejeje).

    A la introducció dius que tot el que pugui semlar real, és per pura casualitat... tot i que crec que hi ha una cosa que no: (el protagonista...)!

    M'agrada el tros on dius el motiu d'haver-lo anat a buscar, has descrit aquella situació d'una manera molt tendra.

    aix... sempre és tan complicat això de l'amor... Tot i que sempre he pensat que poder comptar amb l'amistat d'aquella persona a qui tant estimes i amb qui voldries compartir alguna cosa més que amistat, és molt de valorar també. Jo almenys, aprecio un munt poder compartir una molt bona amistat amb elles!

    Que tal l'examen de SIG?
    ens veiem demà! (segurament em quedaré a la Sala d'estudi! ;) ).

    vagi bé!
    Gemm@

  • enhorabona, és preciós![Ofensiu]
    Pandita | 02-04-2006 | Valoració: 10

    T'ho dic en serio, me'l llegia (ahir,... jeje ;) ), i pensava que com m'agradaria a mi somniar una cosa tan maca. Saber que l'amor és correspost (encara que sigui en el somni), és genial.

    Però tens tota la raó... el món dels somnis és només un món irreal. Com ens agradaria que és fessin realitat els somnis...

    Un consell... no t'hi recolzis en aquest món, és maco, però no és real. Centra't en la realitat i en el que t'envolta, i no t'obsessionis amb ell, ja veus com estan les coses, i l'únic que no voldria que et passés és que el perdéssis com a amic. És una persona genial, i val la pena coneixer-la. No val la pena espatllar les coses per aquesta cosa que se'n diu "amor". Aprofita i viu cada moment amb ell, mira'l, somriu-li, parla-li, fes-lo sentir bé i feliç, però vigila, és millor una amistat que res.

    Wenu xiketa, vai a seguir estudiant... k no u porto molt bé k diem..jejeje... Ja sé k no ma kedat mol macu el comentari,.... ja seguire un altre dia. Ja tindrem una conversa ben seriosa un dia d'akests... ;)

    Una abraçada molt gran!! i t dic en serio que m'ha agradat molt!! a veure si publikes coses més sovint... jejeje

    aida

l´Autor

Foto de perfil de Menorca

Menorca

29 Relats

61 Comentaris

34535 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
He nascut a Menorca i hi havia viscut sempre, fins que vaig haver de sortir de la meva illa (gairebé tot el meu món) per estudiar a la universitat.
Algunes coses que podeu saber de mi... M'agrada la natura i el camp, els animals... m'agrada la lectura -tot i la manca de temps que suposa la feina-... m'agrada el bon temps i les platges de Menorca... m'agrada la bona música, el teatre... m'agrada el bàsquet (i el Menorca Bàsquet)... m'agrada compartir el meu temps amb els infants... també m'agrada passar estones amb els amics -d'aquells dels bons que es compten amb una mà i que tenc sort de tenir-. I el poc temps lliure que em queda o quan realment ho necessito, escric.

És tot. Espero que us agradi el que trobeu al meu raconet de lletres.