Que ha estat de tu?

Barcelona, 15 de gener de 2006

Hola!!

Diga'm que t'ha fet il·lusió… Encara que només sigui pel fet de tenir una carta que porti el teu nom… Sé que se t'haurà canviat la cara al veure de qui era, però ja tenia ganes d'escriure't. Primer de tot, demanar-te disculpes per fer-ho amb l'ordinador, jo ho considero molt impersonal, però suposo que m'entens... És més, ja t'ha tocat llegir algun cop apunts meus, i saps com és la meva lletra feta a mà, no?

Idò, que tal tot per allà? No tenim noticies teves... només sabem, mitjançant el Marc, que has decidit posar-te a treballar (no sabem ni de que, vivim en la més pura ignorància!) aquest quadrimestre i reprendre les classes l'octubre vinent. I que no tens accés a internet, i que el telèfon que feies servir aquí tampoc funciona allà. Mira que és complicat viure a l'estranger. Estàs desconnectat del món!! Sort que tens una caseta i una adreça posta, que si no... Bé, et conto el que anem fent per aquí, ok? Perquè després no diguis que no t'enteres de res...

Bé, la Laia i l'Oriol segueixen amb la mateixa tonteria de sempre. L'Oriol encara surt amb aquella noia, la Elisa, però la Laia segueix igual de penjada que quan se'n van anar de viatge per primera vegada. Però ja no tenen remei aquests dos... potser son coses meves, eh? Però a mi em sembla que encara estan l'un per l'altre, però que cap dels dos ho voldrà reconèixer abans que l'altre... el Marc segueix fent de les seves, com de costum, però em sembla que et troba a faltar, se'l veu més apagat que abans... ja no té ningú a qui emportar-se cap a casa de tant en tant i va bastant a la seva. La resta anem fent: la Sílvia i la Jessica van aprovant les assignatures que portaven enrere i per tant seguint el ritme de l'engròs del grup; els del Manel també va fent, em sembla que els hi ha quedat alguna cosa també i no se si s'han pogut matricular de tot o que, al final. La Yoli, l'Esther i jo fem totes les assignatures del segon quadrimestre (ara classe només som una vintena) i ens hem muntat una roda de torns per assistir a algunes classes de mates, que al final ens va quedar a les tres.

Pel que fa als profes i a la uni en general no hi ha gaires canvis: les patates fregides fan el mateix gust de passades, el conserge no s'entera de res, i el bidell aquell tan iaio segueix cridant i amenaçant, sobretot al Moreno, que li té un especial afecte des d'aquell dia de la pilota... Dels profes bueno, que dir-te? El de mates és el mateix, ja el coneixes i té mania a tothom per inèrcia. El de Dret no l'hem tingut més, però de tant en tant el trobem per aquí i encara ens saluda... la resta, doncs igual que abans, cadascú a la seva bola i a veure qui fastidia més a qui.

Suposo que t'estaràs preguntant perquè nassos t'he escrit per dir-te tot aquest feix de disbarats i de coses que no t'importen. És tan simple que em sembla que no seré capaç ni de dir-t'ho. Doncs que et trobem a faltar. Alguns més que els altres. Jo som de les que més. És que tot és tan diferent, ara! No t'ho pots imaginar... em costa fins i tot aixecar-me als matins. Les classes es fan avorrides i als descansos, costa trobar de que parlar. Ens falta, a tots, el teu somriure, alguna frase graciosa en el moment (menys) oportú, o algun d'aquells comentaris o llargues converses pujades de to, dels dies que ens passàvem a dintre dels seminaris estudiant... Aquestes setmanes sense tu s'han fet molt llargues, saps? M'agrada tant la teva companyia, i la trobo tant a faltar, ara! Realment no sé perquè t'estic contant tot això (si que ho sé, ja fa masses dies que em roda tot pel cap i em costa fins i tot dormir), sabent que les nostres situacions son tant diferents, vivim en móns tant oposats i contradictoris... només espero que entenguis el que sento per tu i ho respectis tant com pugis. No et demano res, no és al meva intenció, ni mai ho faré. Només has de saber que sempre em tindràs a prop (això és un dir, ho sabem els dos) per tot allò que et faci falta. Tot el que em pugis demanar i estigui al meu abast ajudar-te, saps que ho faré.

Això era tot. Tens la meva adreça al sobre, on també t'hi he posat els números de telèfon de casa i el del mòbil. El correu electrònic ja el tens. Ja tens tot el que el cal per localitzar-me si et fa falta. Doncs em despedeixo.

Molts de records de part de tots.

Je t'aime, mon amour.

Lluna

PD: milloraré el meu francès, promesa. Esperem noticies teves aviat. Per cert, ja sé que la carta te data de fa uns quants dies... però és que no m'havia acabat de decidir a enviar-te-la.