Avui he vist l'Amélie Poulain

Sí! Està decidit! És l'Amélie! Té el cabell arrissat... però curtet, com ella. A més a més té una botigueta. Bé, no és seva, només hi treballa... però és igualment mística, tal com ho és el cafè on treballa l'Amélie. És una botigueta d'aquelles que té de tot però que alhora no té de res... Figuretes, monederets, penjolls... Ara no sé si m'està mirant. Tampoc no ho comprovaré. Que després veuré que en aquell moment no ho està fent i es trenca l'idil·li. Ja en tinc prou. No vull conèixer-te. Tot és massa bonic i perfecte com per espatllar-ho amb converses inútils i banals. A dos quarts de tres plegaré. I ja no pensaré més en tu fins demà, quan torni al meu lloc de treball. Però ara, en aquest precís instant, m'has pres el cor, ets la senyora feudal dels meus sentiments...