Avorriment

M'encanta!! precisament, fa 1 mes , més o menys, vaig escriure un relat sobre el meu avorriment. Si, vols passat a llegir-lo, encara que està una mica malament..

Curiós tema, i forma extranya de representar l'avorriment, una mica trist no tenir res amb que divertir-se. Ara bé tanta repetició avorreix de veritat, pot ser era l'efecte desitjat?

Molt divertit.

Hola Biel. fa dies, em van dir que no hauríem de comentar els relats amb un: M'ha agradat molt.
Hi ha gent que demana que qualsevol cosa que un trobi malament s'ha de dir. Però Biel, jo no sóc una bona crítica. No et puc ajudar a trobar defectes en el teu relat. Mira que em sap greu. No et puc ajudar gens.
Ah! per cert, potser sí... hi ha una cosa... vols dir que no has repetit en algun cop del relat més de dos vegades la paraula "avorrit"? Fixa-t'hi, a mi m'ha assemblat que potser un parell o tres de vegades l'has fet servir... jejeje...

Molt bo.
Gemma34

Tots tenim dret a estar avorrits però crec que és el pitjor dels mals. Personalment, quan passo una mala temporada avorrida ho porto molt malament. Però per altra banda hauriem d'acceptar que estem avorrits, sense vergonya, més sovint del què ho fem. Actualment està mal vist avorrir-se: amb la de coses que hi ha per fer, lo divertits que som i lo ocupats que estem!
És un relat arriscat i difícil i l'has portat molt bé de principi a fi. Molt ben escrit, entretingut i original. Gràcies.

El que jo donaria per poder escriure així!! És un relat magnífic, amb un tint de monòleg que el fa especialment àgil i deivertit.

M'agradaria tenir més temps a la feina per llegir més relats teus. Possiblement a l'agost ho aconsegueixi...

Mentrestant, deixa que m'emporti aquest relat cap els meus preferits per, de tant en tant, llegir-lo i recordar que a vegades l'avorriment pot arribar a ser divertit! ;-)

Un barret per vos, Biel!

Salz.

SI senyor aixo es reflexionar sobre l'aburriment,

jeje. gracies per dibuixar-me un somriure, és un relat molt original i m'agrada el joc de paraules, encara que es faci lios pero aqui esta la gracia.
petons

xaropdetu

Realment ho crec, la gent s'avorreix massa, i de vegades no n'és conscient, i aquí rau el perill. Però mai no entenc per què ens avorrim tant, què és allò que no hem trobat, que no sabem reconéixer en el nostre entorn i que ens podria fer la vida més feliç... vés a saber.

Estava badallant a l'oficina sinistra, que sé que plou perquè sent el renou de l'aigua que baixa per les oxidades canonades d'un pati que segur no formava part del pla Cerdà ... i el titol del teu relat m'ha colpit, he pensat, un altre que s'avorreix, però ha estat massa, tanta dosis massiva d'avorriment m'ha fet deixondir, i ara després d'haver llegit el teu relat estic més fresca que una cama rotja ...no hi ha com embafar-se d'una cosa per avorrir-la i tu m'has fet avorrir l'avorriment ...

una aferrada Bieló

Conxa

jajaja, quina passada. Si mai m'he d'avorrir m'agradaria fer-ho amb tu, saps com fer-ho, ja, ja, ja
Estic contenta i divertida, i molt més després del teu comentari que m'has fet. M'ha agradat la ironia que despren el teu avorriment.

Un relat GENIAL, amb majúscules.

Dinàmic, entretingut, àgil. Encara no sé ben bé com l'he trobat però et puc assegurar una cosa: que tens perdudes per la xarxa unes quantes joies de les quals hauries de fer més gala.

Un gran escriptor: això és el què ets. D'un detall avorrit (i mai més ben dit), sense suc ni engrunes, en fas un relat entretingut i amb vida pròpia: perfecte!

EmmaThessaM

Acabo de trobar el teu relat, tot navegant mentre m'AVORRIA.....
Caram, noi ! Se m'ha passat de cop l'avorriment !
Felicitats, de debò!

Escriure és una bona manera de deixar d'avorrir-se. T'has plantejat alguna vegada quan més avorrits estem ens decidim a escriure? va ser aquesta la teva font d'inspiració?

Diuen que els bons escriptors saben convertir en retalls literaris tot allò que viuen, per més insignificant o antiliterari que pugui arribar a semblar. Heus-ne aquí un exemple.

No desitjo pas que tornis a avorrir-te. Si ho tornes a estar i et poses a escriure de nou, de ben segur que es convertirà en el nostre millor antiavorriment i aconseguiràs foragitar un cop més el nostre ensopiment. Amb el mateix somriure que has aconseguit dibuixar-nos ara.

Enhorabona!

Perdona que et demani disculpes, però em penso que els lectors agraïm aquest teu avorriment. És com un contrafoc per tallar el nostre avorriment. I si finalment vols avorrir-te escrivint un desavorrit manual d'avorriment, o almenys tan avorrit com per exemple aquest relat, que d'avorrit en té tant com ara jo en aquest moment, que em sento tan lluny de l'avorriment com de l'avorrida ciutat de Toronto, que avorreix a base de bé i que exemplifica d'allò més avorridament bé allò que per als desavorrits és un misteri avorridament avorrible, ja tens l'avorrit pròleg o primer capítol ben desavorridament redactat i tres avorrits lectors del tot assegurats ;-)
Vinga, Biel, fins aviat!!! I segueix avorrinte com ara...

Fins i tot, cap a la meitat del teu AVORRIMENT, el meu somriure ja s'havia convertit en un riure incontrolat, i altre cop al final del teu AVORRIMENT, el meu somriure encara era present; felicitats!! esplèndid AVORRIMENT literari, escrit, narrat, llegit,...

I una altra cosa :

la vuitena part d'en Yago, també molt bo.

I encara una altra cosa company de les lletres :

la segona part que em demanaves tu i el Lluís de PAÍS I ORGULL, ja fa uns quants dies que està publicada; digueu-me el què, siusplau!!!

SALUT!!
UNA FORTA ABRAÇADA!!!!!!
ESCRIU I NO PARIS MAI!!!!

desconeixia tantes facetes sobre akesta practica i tantes maneres dabordarla de caricaturitzarla, de parodiarla, de plantejarla, de... taborreixo?