Atac d'angoixa

Com tu, jo també pateixo atacs d'angoixa.
Primerament, dir-te que el poema és un cop d'efecte que reflexa molt bé l'inici brutal de l'atac d'angoixa "s'estreny el cercle entorn el coll del jo",, que t'anul·la en qualsevol moment: la sensació d'afogament, acompanyada de la esfereïdora sensació de mort imminent. La figura del cigne ofegat, la interpreto com aquesta por a la mort, que caracteritza els atacs d'angoixa.
Segonament, reiterar-me en l'agraïment del començament, i obrir una bretxa d'esperança:
Per experiència pròpia et puc dir que un bon terapeuta és essencial perquè t'ajuda a controlar els atacs i ha descobrir-ne la causa. La clau està en que tu has de controlar l'angoixa i no a l'inversa. Mica en mica, has d'anar reprogramant el cervell i eliminar aquelles idees constants negatives que ens van bombardejant fins que explotem en aquests atacs.
Així que molts d'ànims!!!!!
Espero que ben aviat escriguis un poema on demostris el teu domini sobre la bèstia negra!!!!
Salut, força i endavant!!!
Una abraçada ben forta i un gran somriure :))))))))

matemàticament ets a dalt de tot

... llegir el teu poema, que descriu amb poques paraules, les precises, el pànic que es sent en un atac d'angoixa. M'ha agradat moltissim, tant per la seva exactitud com per l'estructura del vers.
És el primer dia que et llegeixo, però no serà el darrer.
Una abraçada

Com una corda que escanya, com una pedra que aixafa el pit. Tot perd el ritme i res té sentit; fins i tot un acte tan senzill i espontani com la respiració es converteix en un feixuc i descontrolat esforç.
Has estat capaç de descriure la impotència i el dolor d'aquest moments teixint imatges de pura filigrana...
Els darrers versos per mi són els que tenen més força. Aquest destí que descrius, aquest quelcom sense rostre concret que sembla riure-se'n, mentre llepa les llàgrimes salades. I la sensació de tornar a caure de nou dins del mateix forat. Sort en tenim de poder donar forma a aquestes pors i angoixes amagades mitjançant l'escriptura, és com ser capaç de mirar-les directament als ulls i seguir sempre endavant.

Per cert, respecte a la revista, ja vaig enviar fa uns dies un parell de coses a la Mercè.

Molts petons, Teresa!

d'una sensació dolorosa. Jo també he tingut atacs d'angoixa, ara ja força controlats. M'agrada això de que escorre fort la vaga de la soga... i té una sonoritat corprenedora.

I em trec el barret, per dir-te que sempre és un plaer llegir els teus poemes. I dir-ho de tot cor, que és el poc que em queda de real en mi.

Xavier