Assassina

Un relat de: martaplanet

La sang em regalima per la cara, els cabells i les mans, el seu degoteig constant i espès m'entra per l'oïda, cansí i molest, em torna boja. Em llepo els llavis i sento el gust a ferro i sal que ja m'esperava, per alguna raó no em sembla horrible el que acabo de fer, com un vampir assedegat, com un monstre assassí, el que sóc, algú que en aquest precís instant té sang fins i tot dintre els narius i la boca, algú que, si plorés ara, tacaria de llàgrimes roges la seva roba.
"Quants cossos hi ha dins l'habitació?" em pregunto de sobte.
Allargo la mà i toco un braç tou, el tacte és agradable, però fred, massa fred. M'hi acosto més, desitjo l'escalfor d'un altre cos, d'una persona humana que em parli, que em digui que els desigs d'un cervell maltractat i diabòlic com el meu no són res més que somnis. Allargo l'altra mà i la deixo sobre el mateix braç.
"Realment és mort?" em pregunto, quina cosa més estúpida.
El cos és d'un noi, té la panxa oberta de bat a bat, li falten els intestins que en aquest instant envolten el seu cos; i a mi també ara que m'hi acosto. Poso els meus llavis a la seva orella i somric en preguntar-li:
-Com et trobes?
No hi ha resposta.
Li miro la panxa i m'adono que en realitat no recordo en quin moment he fet allò, en quin moment he embogit fins a tal punt com per convertir-me en Jack l'Esbudellador. Ric en adonar-me que aquell personatge del passat seria només una ombra al meu costat, un pobre diable de fira al costat de Satanàs. La realitat em dona un cop de puny, sóc una assassina, un monstre que mata per diversió, o més aviat per simple bogeria.
"M'amago darrere la meva demència." em dic mentre m'aixeco.
Els cossos s'amunteguen al meu voltant, amagats rere una cortina roja que ja comença a ressecar-se.
"Quantes hores han passat?" segueixen apareixent preguntes dins el meu cap, preguntes que no esperen cap resposta perquè les respostes ja fa temps que no importen.
"Què passarà quan surti d'aquí?" una part de mi s'estremeix, l'altra somriu imaginant-se la carnisseria que seria capaç de fer, pitjor que la d'aquesta vegada.
"Una altra vegada no, si us plau." suplica la part de mi que s'estremia.
Camino cap a la porta, puc escoltar perfectament les meves passes mig enganxoses per la sang de les soles. Haig de passar per sobre el cos d'una dona, aquesta té els ulls arrancats.
"No vull fer pagar als altres el que em passa a mi, si us plau." segueixo suplicant-me a mi mateixa.
"Però la humanitat s'ho mereix, és necessari acabar amb aquesta gent que no pensa en el futur dels seus descendents." deixo de caminar un instant.
"La propera vegada serà diferent, no enganyaré a la gent amb un fals intent de suïcidi, els aniré a buscar jo mateixa."
"Tampoc és bo cridar massa l'atenció."
"La policia m'està buscant, segur."
Em giro i observo l'habitació que ja no tornaria a veure.
"Quatre cossos."
"Com pot ser que hi hagi tanta sang?"
Tanco la porta i observo la casa a la que ja no tornaré.
"La cinquena casa en sis mesos, aquesta m'agradava."
"Però també és la que ha suposat més víctimes."
"Quantes més n'hauré de matar?"
"Potser no me'n cansaré mai."
Deixo la porta de l'entrada oberta, no m'agrada que, en entrar, la policia trenqui les coses que he anat acumulant dins la casa. Abans de marxar em recolzo un moment a la porta, sé que estic deixant una enorme marca de sang, és la marca per a què sàpiguen que allà dins no pot entrar cap nen ni cap persona amb problemes de cor.
Torno a entrar dins al casa i em canvio de roba, em rento la cara i els cabells tan bé com puc, ara mateix no tinc temps, em ficaré una gorra per no cridar l'atenció.
Surto de l'edifici amb una tranquil·litat macabre.
"Potser tenien família."
"Potser per culpa d'algun d'ells ha passat alguna cosa horrible."
"Potser aquell noi s'anava a casar."
"Potser aquella dona celebrava el seu aniversari."
"De qui eren els altres dos cadàvers?"
"Potser, segurament, no importa."
"No, no importa."
"I ara, cap a on?"
"Un taxi."
"Vull que em porti a l'aeroport."
"França és un bon lloc per tornar a començar, sort que vaig aprendre francès."
"Quants la pròxima vegada?"
"Cinc."

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de martaplanet

martaplanet

129 Relats

93 Comentaris

100842 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Sempre he pensat que les biografies només són per aquelles persones que han fet alguna cosa important en la seva vida, alguna cosa que hagi tingut tant de ressó que ha arribat a milers d'altres vides. Aixì que tampoc he pensat mai com seria la meva biografia. Simplement dir que encara estic lluitant per trobar-me a mi mateixa i trobar a la meva veu que sembla que, de moment, és l'escriptura.