Assassí del temps

Aire de silenci,
Que no mou ni una veu.
Vent mut, apressat,
Quiet.

Tot el que no emergeix,
Per manca de mots,
Dins se’m podreix;
I corrou l’artèria feble
Dels meus pensaments.

Ni treballar pot la ment,
Malalta del que no la nodreix.
Resta un desig candent,
Un somni inconscient,
Un deliri
Que hauria de ser segle
I no firmament.

Passen les llunes
I se’m resisteix.
Qui? Jo mateix!
Idiota, que adormit
Assassino el meu temps.