Cercador
Asilada
Un relat de: Josoc- Compartir:
Ha arribat
no sap com.
No entén res,
no sap on és,
es pregunta:
-Què ha passat?
ha estat gros!-
En culpa a Déu,
rebutja els sants,
somiqueja,
abraça,
resposteja...
No és sa casa,
no és son llit,
però a l'armari
té sa roba...
per què?
I sa filla,
on és sa filla?
està bé?
per què no ve?
diuen que és lluny,
per què,
per què?
Les amigues
la visiten,
li pregunten
com està:
No tinc cap mal,
-els contesta-
no entenc res,
no sé on sóc,
què ha passat?
agraeix,
deixa fer,
s'evadeix...
La filla l'estima,
les amigues també,
allà la cuiden,
però ella què sap,
no entén res,
no sap on és.
El seu cap
no se situa.
Més endavant,
ho entendrà?
Comentaris
-
és impactant[Ofensiu]montserrat tafalla rigol | 23-04-2010
és terrible l'assilament.
Per quant hi haurà una autèntica ajuda per poder cuidar nosaltres mateixos els nostres pares envellits?. -
Estremidora perspectiva[Ofensiu]Unaquimera | 02-07-2009 | Valoració: 10
Quina alegria vaig tenir en tornar a rebre un comentari teu! No rebia cap des que et vaig comentar Simbolisme, al Març... fa mesos!
M'ha agradat molt el teu darrer comentari al meu relat Als núvols: jo també admiro sovint les formes que poden arribar a prendre! Potser un altre dia en parli...
Avui, però, en lloc d'escriure m'he dedicat a rellegir aquest poema que fa estremir l'ànima...
Suposo que tots reconeixem que, més proper o més llunyà, parla d'un futur possible, d'un abisme en què qualsevol pot caure, ja que ningú tria perdre els records, entre en el laberint de la desmemòria i desdibuixar-se.
Efectivament, resulta impressionant el poema... imagino que més encara la visita!
T'envio una abraçada d'estiu, que tot just ara ha començat,
Unaquimera
l´Autor
129 Relats
525 Comentaris
121304 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83