Arriben els prodigis

Un relat de: Mercè Bellfort

ARRIBEN ELS PRODIGIS



Ja ens comencem a fer nosa aquí dintre. Semblem sardines enllaunades. Tot i així s´hi està molt calentó i sembla que estiguem flotant, i de lluny ens han arribat unes veus dolces i agradables que no han deixat de parlar-nos i donar-nos instruccions, sens dubte ben útils per al nostre futur. Tampoc han deixat de tocar-nos, bé de forma indirecta, per dir-ho d´alguna manera.
Una cosa tenim clara: el primer de nosaltres que surti es dirà Àlex, seguint un rigorós ordre alfabètic; el segon es dirà Biel i el tercer serà en Carles.
Ara mateix no sabem com ens diem exactament. Creiem que en qüestió de poques hores ho sabrem, de la mateixa manera que vosaltres.
Sentim la sirena d´una ambulància i uns crits desesperats de dolor que ens fan pensar el pitjor, o, ben mirat, el millor.
El millor per a nosaltres perquè respirarem com vosaltres i ens mourem més fàcilment i el millor per a la nostra mare que es treurà un bon pes del damunt.
La pobra dona porta mesos traginant un llam de ventre que fa angúnia veure´l. Nosaltres, és clar, en som els causants, encara que no tinguem cap culpa d´aquest fenomen. La naturalesa humana sempre ens pot sorprendre en qualsevol moment. I aquest és el nostre cas.
Bé, creiem que per la posició en que estem ja ha arribat l´hora. Hem estat nou mesos convivint junts aquí dintre i hem tingut un bon rotllet entre nosaltres. Per tant, ens hem anat col.locant de forma aleatòria. Al cap i a la fi, uns minuts més , uns minuts menys què signifiquen davant tot el temps de vida que tenim per endavant?
Atenció! La mare esbufega com una fera. Ajudem-la, nois!Au, a fer força amb el cap. Som-hi: a la una, a les dues i a les tres… No res. Torne-m´hi: un, dos i tres…Res de res. Caram, sí que costa això de treure el nas! Un altre intent amb molta força germanets. A la tercera va la vençuda… Un dos i treeeeeees…
- Que viiiiiinc! Bluf, amb penes i treballs acabo de sortir. Hola a tots, hola mama. Jo dec ser l´Àlex perquè a dins encara en queden dos més. No pateixis mare, intentaran ser ràpids. Mira, mira ja treu el cap en Biel. Per fi… ja només queda en Carles.
Passen uns quants minuts, la mare patint de valent i en Carles que no apareix.
- I si el cridem ben fort tots dos? Sí? Carleeeees! Què coi fas? Ara t´has quedat tan ample que no vols sortir, oi noi? Apa, surt ara mateix que coneixeràs la mare que sembla estar amarada de suor, però és molt guapa.
-Ara viiiiinc! Bluf…Hola a tots. Ja sabeu qui sóc, no? Quina mala reputació tindré a partir d´ara: en Carles, el tercer i el més gansoner. Ja m´ho veig a venir.

Ui, ara ens pengen cap per avall i, a sobre, ens peguen al cul. Però si no hem fet res i estem contentíssims… En fi, ho farem perquè la mama ja ens ho va explicar com anava això de la respiració… Buaaaa, buaaaaaa…
-Perfecte, carinyo- ho has fet de meravella. Ja tens davant teu els teus quatre homes. Contenta ?
Escolteu ...no us sembla que aquest home que parla té la mateixa veu que el pare ? Segur que és ell !
-Hola papa, quines ganes teníem de conèixer-te! Muaaa…
-Però que n´estic de content! Els meus petits! Sempre he tingut la convicció que seríeu uns prodigis. Us veig educats, simpàtics i intel·ligents. La vostra mare i jo ens hi hem afanyat tant que potser ens hem passat una mica.
Benvinguts a la fauna humana, fillets! Sort que ja teniu molts punts a favor vostre. A partir d´ara ja ho sabeu: A lluitaaaaaar!

Comentaris

  • Hola![Ofensiu]
    Josoc | 28-01-2008

    Pel comentari que has fet a un dels meus últims relats he reconegut el teu nom i he buscat escrits teus recents. M'han agradat molt i molt. Parles de naixement, d'adolescència, de gent gran... i ho fas amb respecte i delicadesa per a tots, d'una manera planera i amb toc molt real. Felicitats i una abraçada.