Arrenqueu-me-la

Arrenqueu-me-la.
La tinc arrelada al cor, s'alimenta de la meva ànima, em xiuxiueja paraules massa belles per ser escoltades.
Arrenqueu-me-la.
M'abraça amb desig, gesticula amb moviments ràpids i estudiats versos de Shakespeare, em reclama les seves mateixes lletres.
Arrenqueu-me-la.
Em somriu amb tendresa, em demana favors, em sospira passions.
Arrenqueu-me-la.
Si us plau, arrenqueu-me-la.
M'està tornant boja, no puc parar de mirar-la, no puc parar de dir-li que ho faré tot per ella, no puc parar d'escriure per fer-la contenta.
La meva musa ha embogit, només demana, demana, demana.
Arrenqueu-me-la.
Però jo no puc parar d'estimar-la, de desitjar-la.
Arrenqueu-me-la.
Només puc fer això, demanar, demanar, demanar.
Arrenqueu-me-la.
Si us plau, arrenqueu-me-la.