Arqueòleg de la memòria

Un relat de: Calderer

*

Arqueologia de la memòria

Escriure un poema
i perdre'l
sense voler, o potser volent,
colgat sota papers i carpetes,
estrats geològics de vida,
sediments de la memòria.

I després,
al cap dels anys, excavar,
com un arqueòleg a la recerca del propi passat,
i fer la descoberta
d'aquell pensament,
d'aquell sentiment,
d'aquella vella solitud,
descrits amb desmanegada ortografia
en un full
ara ben esgrogueït.

Comentaris

  • Esgrogueït...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 06-04-2012

    però viu, el poema.
    I sovint ni cal que estiguin escrits, que estan colgats entre neurones.

  • comentari -minirelat [Ofensiu]
    ambelma | 11-04-2010 | Valoració: 10

    L'Arqueologia és la meva afició desde que tinc memòria, els meus pares me la van transmetre, i segons alguns amics amb els que he treballat com a peó en excavacions, soc una gossa trufera de les restes arqueològiques.

    També quan era molt petita, pensava en els futurs arqueòlegs, llavors amagava objectes sota terra per a que aquest fossin descobriments i proves del tipus de vida que dúiem els del passat. Me passava tardes senceres pensant on podia amagar les coses per a que duraren molts i molts anys.

    Molts cops mirant el meu escriptori i els calaixos plens de records he pensat en el teu símil arqueològic i geològic que envolta tot el contingut del poema, els estrats que esperen a que decidim recuperar les restes de memòria, envellits i de vegades difícils de reinterpretar.

    A la meva vida, he tingut molts moments de reflexió sobre el tema, i no sols amb mi mateixa i els meus estrats acumulats per racons de la casa, també amb els altres. Una de les meves distraccions era anar al femer, aquí diríeu abocador ja que femer té altres connotacions, del poble i cercava records d'altres, de la gent gran que havia mort recentment. Els familiars es desprenien de tot el que no tenia valor per ells, vaig recopilar fragments de vides i vides mitjançant correspondència de la guerra civil, o dels serveis militars, fotografies antigues, i altres petits sediments singulars. De vegades faig interpretacions de com eren els propietaris d'aquest records i me fa tristor pensar que tot el que guardem, que te un valor sentimental acaba a les escombraries, i el que es pitjor a l'oblit.

    I es que, tal i com has fet amb tu mateix i el poema i el seu propi contingut, es podria inventar una professió que consistís en recopilar i no deixar perdre aquells fets importants de les vides anònimes, els moments de major goig i de tristeses de les vides, els aprenentatges, les reflexions,...la professió de la recuperació de la memòria col·lectiva i individual, fins i tot es podrien extreure fragments i estudiar-se a les escoles. Tothom podria formar part de la història pel fet d'existir, havent passat fins i tot desapercebut tota la seva vida, fins ser trobat per aquest professional.

    Si et suggereix alguna nova idea aprofita-la!
    besos

  • No sé com és[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 18-02-2010 | Valoració: 10

    aquest poema en la llibreta que dius tenir desada de fa temps, però tan si l'has reciclat com si no te un voltatge sorprenent. M'ha agradat

    J.Lluís Cusidó

  • Sediments de la memòria,[Ofensiu]
    Romy Ros | 24-11-2009 | Valoració: 10

    sediments del saber... instantàniament el teu poema m'ha conectat memorìsticament amb l'Arqueologida del saber de Focault (serà pel títol que he associat idees) i em transporta a les múltiples capes de papers i carpetes que podem tenir en una habitació o racó de treball i a on van a parar els poemes o les proses que sovintegen al despatx dels escriptors novells o envellits per la literatura...
    Bonic poema!

  • Trobar escrits antics [Ofensiu]
    - | 24-11-2009 | Valoració: 10

    sol despertar emocions inesperades.
    Aquest poema m'ha recordat un somni que vaig tenir fa temps. Va ser un somni un tant insòlit, com una mena de missatge, que evidentment, t'estalviaré. Però et puc dir que m'ha semblat interessant veure-hi una certa connexió entre el seu simbolisme i el teu relat.
    (Ara no sé si t'he fet un comentari massa estrany...)

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Calderer

Calderer

44 Relats

275 Comentaris

92612 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Amb el meu primer relat vaig guanyar el premi Francesc Candel 2007, aquest fet em va animar tant que escriure s'ha convertit en una afició gairebé obsessiva.

Altres premis : Francesc Candel 2008; Palau de Plegamans 2008, 2n premi; Ateneu Domingo Fins de Montcada i Reixac 2009, 1r i 2n premi

A data d'avui (octubre de 2010) tinc dos llibres col·lectius de contes publicats:

EL NOSTRE FANTASMA. Premi Victor Mora 2008. Editorial LaBusca.

MAI MÉS NO HE PASSEJAT PEL BULEVARD DE PONENT. 1r premi Miquel Arimany. 2010. Editorial LaBusca

El conte guanyador que dóna nom als dos llibres és meu.

També he participat en els reculls HISTÒRIES DE FANTASMES i HISTÒRIES PER A LLEGIR AMB UNA SOLA MÀ publicats a partir de reptes d'aquesta pàgina.

I un llibre en solitari:

TRETZE HISTÒRIES ENTRE INSÒLITES I FANTÀSTIQUES. Premi Armand Quintana 2009. 1r premi ex-aequo. Publicat per l'editorial Abadia de Montserrat. És un recull de contes en el que es barregen temàtiques fantàstiques amb la quotidianitat més banal. S'ha editat aquest octubre del 2010.

Per a qualsevol cosa (crítiques incloses) em podeu escriure a lluisjulian58@gmail.com

-------------

Rellegint l'autobiografia anterior, que vaig escriure fa un parell de setmanes, m'adono que no m'acaba d'agradar, que no acaba de descriure'm com a escriptor. Que encara que els premis i les publicacions són importants tampoc ho són tot. Què hi manca, doncs? Potser dir que m'he proposat una fita molt ambiciosa: escriure bé. O més ben dit, escriure tan bé com en sigui capaç. Aquesta ambició em porta a dedicar tot el meu temps lliure (molt escàs) a estudiar gramàtica, treballar el lèxic, pensar i escriure textos, repensar-los i reescriure'ls... llegir autors que em poden servir de model, llegir llibres de teoria literària o sobre narrativa.... una dedicació, doncs, molt estricta i exigent.

---------

Rellegeixo el que vaig afegir fa uns dies i m'adono que no l'acabo d'encertar. No és ben bé això. Els concursos, els premis, les publicacions són importants però no ho són tot. Les ganes de fer-ho bé, d'aprendre a escriure, de dominar la llengua tampoc és el més important. Hi manca alguna cosa en aquesta bio, alguna cosa que expliqui la meva dedicació i afició al tema, malgrat el poc temps que tinc. Potser és la necessitat d'expressar alguna cosa que porto dins? O potser és que les històries s'apoderen de mi i m'exigeixen que les treballi fins que es puguin llegir? O és el plaer que em produeix aconseguir que la història i la forma d'expressar-la es compaginin bellament?

----------

Setembre del 2016. Després d'uns anys de molta feina i de moltes obligacions familiars aconsegueixo acabar una novel·la històrica que em tenia "bloquejat". A partir d'octubre torno a escriure contes i microrelats amb ganes i il·lusió.