Arbre madur

Trobo el poema com una preciosa reflexió d’un home-arbre vell, resignat però amb un residu de vitalitat i esperança. Els versos “M’he cregut que el calafat premia estopa a les escletxes d’un altre vaixell que no era el meu” els he trobat magnífics. Sigui com sigui, és important demorar al màxim l’encontre amb Caront.
Una abraçada.

els teus poemes, benvolgut T. Cargol, que tenen el poder d'emocionar-me, d'atraure'm. Tens una poesia original, rica. Esplèndidament personal.
Una abraçada. Perquè, podem passar molt temps, oi, acomiadant-nos ( dels arbres, dels llocs estimats) a l'avançada?

a

Un magnífic poema, bell i profund, evolutiu com un espiral de paraules. Arbre, terra, drassana, mar, pensament. Fusta i aigua, dos elements de natura viva, de vida i comiat. M'has fet pensar en l'alsina de Can Llevallol, al costat de la font d'aquest nom, prop del pantà de Vallvidrera. Un recó màgic. I una abraçada.

Aleix